El futur Sant Jordi Club tindrà terrassa, botiga i més restauració

De totes les candidatures que es rebin, un màxim de cinc passaran a la fase d’avaluació. La guanyadora tindrà un contracte unitari de més de 2,3 milions d’euros (més IVA), que va des de redactar tots els projectes de desconstrucció i edificació nova fins a la direcció facultativa de les obres. Els quatre finalistes rebran una recompensa de 20.000 euros cadascun, ja que hauran hagut de desenvolupar un ampli repertori de documents només per poder competir.

La difícil elecció queda en mans d’un jurat amb coneixements acreditats. Cinc dels nou membres són arquitectes barcelonins de renom, com ara Joan Forgas i Carme Ribas, proposats pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). La presidència recau en Josep Ferrando, director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle. La resta d’integrants són càrrecs de B:SM especialistes en l’Anella Olímpica i un expert independent en telecomunicacions.

Culte a l’espectador

El disseny vencedor haurà d’estar a l’altura del germà gran del club, l’emblemàtic Palau Sant Jordi. El conjunt va ser concebut pel japonès Arata Isozaki (Premi Pritzker 2019) a finals dels anys 80 i la reinvenció del club ha de vetllar per la coherència estètica. I, sobretot, haurà d’oferir les millors solucions tècniques per a la llarga llista de prestacions que oferirà el nou edifici. Els plecs tècnics detallen el nou gàlib i quines millores ha d’incorporar, tant des del punt de vista tècnic com d’una manera molt especial en relació amb l’experiència de l’espectador.

La reforma qüestiona que anar al concert d’una estrella internacional hagi de comportar pesades cues d’entrada, esperes interminables dins i consumicions lentes i predeterminades. El nou Sant Jordi Club tindrà un accés més fàcil i amb serveis, mitja dotzena d’opcions de restauració, una àmplia botiga de marxandatge i una terrassa a l’aire lliure.

"És habitual que els concerts de mitjà i gran format se celebrin en espais esportius. La possibilitat de dissenyar un equipament pensat per a la música en viu des del seu origen fa una il·lusió especial", assenyala Natàlia Garriga, directora de l’Anella Olímpica en B:SM. Aquesta concepció d’origen, argumenta, "és clau per garantir-ne la qualitat acústica i tecnològica, però sobretot per posar el focus a crear un entorn en què el públic se senti còmode, connectat i ben acollit". "És una gran oportunitat per crear un espai únic i versàtil, un referent internacional... Un lloc pensat per ser escoltat, però sobretot, per ser viscut", rebla.

El nou edifici tindrà uns 16.500 m², el doble de capacitat que l’actual. De fet, arribarà a 20.000 de superfície construïda a l’afegir-hi l’aparcament subterrani, amb 113 places per a vehicles i espai per a carregadors elèctrics i bicicletes. L’àrea destinada al públic sumarà 9.400 m², la majoria (gairebé 7.000) destinats a la pista i les grades.

Una plaça en lloc d’una porta

El vestíbul acapararà 1.500 m², el conjunt de serveis de restauració previstos tindrà 900 m², els lavabos se n’emportaran 600, la superfície comercial són 250 i quedaran 80 per a dues sales d’infermeria i atenció sanitària. D’altra banda, la zona restringida per a producció tindrà 1.400 m². Els camerinos ocuparan 340 m², amb 80 per a la sala de visites i entrevistes. 320 m² més seran per a oficines, 380 m² per acollir càterings de 50-60 comensals i 300 m² de magatzem per a flightcases i material tècnic, entre altres usos.

L’espectador notarà el nou rol del Sant Jordi Club tot just hi arribi. Avui cal envoltar tota l’Anella Olímpica per arribar fins a la porta. Després de les obres, l’accés principal serà una plaça de nova creació a la façana sud-oest, la més allunyada de l’escenari. Segons explicita el pla funcional del concurs, "haurà de connectar-se d’una manera directa i accessible" amb la gran esplanada olímpica, situada a una altura superior. Aquest espai acusa el desgast de tres dècades d’història i també té un lifting en perspectiva amb un passeig de cirerers i xiringuitos.

"És el primer contacte del públic amb el recinte i, per tant, té un paper essencial en l’experiència d’usuari", avisa el mateix document. El disseny, afegeix, haurà "de respondre a criteris funcionals i operatius, però també de confort, seguretat i qualitat perceptiva". En aquest sentit, hi haurà més espai per fer cua i el punt de control estarà dotat d’il·luminació pròpia i de cobertes de protecció contra meteorologies adverses. També s’han de preveure controls d’accés per a col·lectius específics, sigui per la seva condició (mobilitat reduïda, per exemple) o per les seves entrades (pista davantera, llotja, etc.).

Un altre canvi vistós és que hi haurà un bar exterior, per comprar beguda i menjar que amenitzi les cues als fans que arriben amb molta antelació. A més, hi haurà "lavabos accessibles i inclusius", una millora molt substancial. També és previst un lloc operatiu "fora del flux principal" per atendre incidències, consultes i fins i tot venda d’entrades d’última hora. BSM fins i tot preveu que la nova plaça pugui acollir "animacions, música i accions promocionals" relacionades amb el xou de l’interior.

Abans d’accedir pròpiament al seient o àrea assignada, l’espectador podrà fer ús de serveis complementaris. Per exemple, una consigna. I en especial una gran botiga de marxandatge oficial dels artistes o del recinte, "situada fora del pas principal de les cues". També hi haurà punts de venda al voltant de la pista, operatius "abans, durant i després de les actuacions". Podran ser "botigues fixes, mòduls mòbils o punts temporals", indiquen els plecs, que combinin visibilitat i eficiència logística.

Barres integrades

Notícies relacionades

Un mural recorda els dos morts al riu Segre

BCN vol apujar el recàrrec de la taxa turística al màxim

Com sap prou bé el públic més assidu als grans concerts, sovint es disposa d’un espai de temps més aviat tediós entre l’accés i l’inici del xou. Per tal de donar qualitat a aquest parèntesi, el nou Sant Jordi Club comptarà amb una terrassa exterior pensada com a sala d’espera i esbarjo, amb serveis de restauració propis i zones de descans, així com elements d’ombra i vegetació. L’encaix haurà de ser ajustat perquè es preservi la qualitat acústica de la caixa escènica ni els decibels de l’interior s’escampin per mitja muntanya. A banda dels dos bars exteriors, la sala de concerts tindrà barres fixes i punts modulars de venda de menjar i beguda al vestíbul, pista i grades, perquè l’espectador pugui proveir-se ràpidament. Encara més, el disseny guanyador haurà de preveure una "localització estratègica i distribució" dels punts de restauració perquè qualsevol assistent hi tingui accés "en menys de dos minuts de desplaçament".

Les barres estaran "plenament integrades a l’arquitectura del recinte", sense dificultar els recorreguts d’evacuació i construïts "amb materials resistents i duradors" i dotades de planxa, extractor, refrigeració, magatzem, neteja i evacuació de residus. Els punts modulars podran ser barres mòbils, carros o food trucks i, tot i que siguin temporals, "hauran de mantenir la qualitat formal i estètica, coherent amb l’espai escènic." En definitiva, serà una sala de concerts que multipliqui l’atractiu intrínsec dels seus espectacles.