El virus de la ‘titulitis’, propagat sense fi

Notícies relacionades

La vida és un país estranger

El singular cas Montoro

Al marge de si la jove militant del PP de Fuenlabrada havia de dimitir o no per mentir sobre els seus estudis, això que ha passat es relaciona directament amb l’obsessió per lluir títols acadèmics que criticaven Einstein i Twain. Una titulitis que es propaga com un virus entre els polítics espanyols, molt tendents a l’exageració curricular, com si no haver passat per la universitat fos un demèrit i els inhabilités per representar els ciutadans. "La universitat s’ha convertit en una carrera d’estatus, no un camí cap al coneixement", va dir l’empresari alemany Peter Thiel.

El que és subjacent en la decisió de Noelia Núñez d’inflar fins a l’estrambòtic la seva formació acadèmica és un cert complex per no poder presentar un currículum com el que ella intueix que ha de tenir un representant públic. No ho diu, és clar, però les seves accions denoten que infravalora aquells que no tenen formació universitària, com si fos una mena d’imperfecció no tenir una llicenciatura o un grau. No és un obsessió exclusiva de la ja exdiputada del PP: arribar a la universitat és l’objectiu de gran part dels joves espanyols, malgrat haver-hi altres camins per formar-se. Si el 2008 era l’aspiració del 22% de la població jove, fa només dos anys havia fet el salt al 32%, deu punts que provoquen, a més, un coll d’ampolla en l’economia espanyola, incapaç de donar sortida laboral a tanta quantitat de llicenciats.