El singular cas Montoro

El jutge presumeix que s’han comès els delictes de suborn, frau a l’Administració Pública, prevaricació, tràfic d’influències, corrupció en els negocis, falsedat documental i negociacions prohibides, i atribueix a Montoro un rol nuclear en la creació i lideratge de la trama que l’hauria propiciat, una xarxa d’influències que s’hauria servit de la seva posició per impulsar reformes legislatives a favor d’empreses, principalment en l’àmbit energètic, a canvi de pagaments milionaris a Equipo Económico –el nou nom de l’empresa fundada per ell i de la qual es va desvincular el 2008– i el destí final, ocult darrere d’un entramat societari, del qual és una incògnita. Unes reformes fiscals que inclourien una reducció del 85% en l’impost especial sobre l’electricitat i una modificació de l’impost d’activitats econòmiques.

Segons assenyalen diverses estimacions, els beneficis fiscals podrien haver tingut un cost per a les arques públiques de 2.200 milions d’euros només el 2012, un any en què Espanya es trobava a punt de la fallida i de ser rescatada, i en total podrien superar els 11.000 milions, unes xifres que, si es confirmen, farien empal·lidir els quasi 680 milions d’euros del cas ero, que fins ara havia sigut el cas de corrupció de més quantia econòmica. Però és que, a més, si es confirmen les pràctiques que s’intueixen, també farien d’aquest un cas hiperbòlic, tant que, si la corrupció pogués jerarquitzar-se, estaria en la cúspide.

Ara correspon a la justícia dilucidar si Montoro i els seus col·laboradors van accedir al poder amb la intenció de modificar lleis a favor dels seus clients, si es va dissenyar una estructura ministerial expressament per a això, si hi estaven implicats altres ministeris i altres administracions, quina era la relació del ministre amb el seu antic despatx, qui dissenyava els canvis legislatius i quant ha costat a la Hisenda pública. Però també si hi va haver pressions a periodistes o si s’utilitzava informació tributària en contra de rivals polítics, tot i que el jutge ja ha considerat que no és delictiu que el ministre d’Hisenda tingués accés a aquesta informació. I ens correspon als mitjans informar veraçment i evitar contribuir a judicis paral·lels.