TMB convida el Barça a pagar perquè el metro circuli les nits de partit

Si comenceu a instruir-vos sobre aquest assumpte llegint el reportatge de la pàgina següent, us adonareu que una hora més o una hora menys de metro no és una qüestió intranscendent. El que està en joc és el transport públic -metro, bàsicament- després dels partits del Barça que acaben gairebé a la mitjanit. Ahir es va donar el cas, i com comprovareu, la gresca per la classificació es diluïa en un cert cabreig entre aquells que es trobaven l'estació tancada. Les retallades a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) han obligat l'empresa a eliminar la prolongació del suburbà fins a la una de la matinada els dies de futbol. La companyia, no obstant, estaria disposada a tornar a connectar el subterrani sempre que el Barcelona -el club, no la ciutat- en pagui la factura.

L'avís, explica un portaveu de l'operador, es va llançar fa tres anys. Segons el seu relat, durant l'era Laporta una delegació va viatjar al Camp Nou per reunir-se amb el llavors director general, Joan Oliver, a qui recordareu per la seva implicació en l'espionatge d'alguns directius de la casa. El llavors braç executor del club els va invitar a fer un cafè i els va venir a dir que com que el servei ja es costejava amb els impostos, ¿per què havia de fer un esforç el Barça?

EREN ALTRES TEMPS / Des d'aquell primer contacte, el context econòmic ha canviat de manera dràstica. Sobre la gespa jugaven pràcticament els mateixos que avui -Guardiola ­estava en el seu primer i triomfal any-, però TMB, que llavors potser podia permetre's els 30.000 euros per hora que costa prolongar el metro, ara intenta estalviar en un sol any 56 milions d'euros. D'aquesta manera, la decisió de tallar aquest extra podria tenir una explicació ètica. ¿Com es pot fer entendre a l'usuari que la T-10, el títol més usat, ha pujat un 12%, que el bus de barri deixa de circular els diumenges, i que, en canvi, el metro es manté obert perquè la culerada torni a casa cantant l'himne als vagons?

Per ara, TMB està intentant «buscar vies de negociació» per fer entendre al FC Barcelona que obrir 139 estacions i mantenir operatius 102 quilòmetres de vies té un elevat cost, una xifra que, segons concreta el seu portaveu, «podria cobrir-se si cada aficionat paga 30 cèntims de més en la seva entrada». Segons els càlculs de l'empresa, entre un 10% i un 12% dels aficionats tornen a casa en metro. Fent comptes, i vist l'aforament de dimecres (95.486 espectadors), unes 10.000 persones es van quedar sense el seu transport habitual.

BUS A CÀRREC DE L'ARTISTA / La referència amb què treballa TMB és el conveni que té amb l'empresa municipal BSM, que gestiona espais com l'Estadi Olímpic Lluís Companys o el Palau Sant Jordi. En cas que hi hagi un concert en qualsevol dels dos equipaments de Montjuïc, la companyia proporciona uns autobusos llançadora fins a la plaça d'Espanya que van a càrrec de la promotora del recital. D'aquesta manera, si Leonard Cohen toca al Sant Jordi, rebrà una factura en què se li detallarà la neteja del local, la seguretat, la llum, el control dels accessos i, per descomptat, el cost del bus per baixar de la muntanya.

L'alcalde Xavier Trias, culer de tota la vida, va intervenir ahir en la polèmica i, en declaracions a BTV, va reclamar que es replantegin els horaris dels esdeveniments esportius. En la mateixa línia es va expressar el portaveu de TMB, que va assegurar que el més convenient, vist que l'obertura del metro no es modificarà si el Barça no s'estira, seria que els actes massius «s'adaptessin a la nova realitat, no al revés». És una idea, però això ja serien paraules majors, ja que s'hauria de parlar del tema amb les cadenes de televisió, els propietaris dels drets d'emissió, els clubs de futbol... un embolic dels grossos, vaja.

Notícies relacionades

La pròrroga al carrer

La plantilla de TMB amenaça de boicotejar la fira del mòbil

O potser no. Joaquim Forn, primer tinent d'alcalde i responsable de Seguretat i Mobilitat, assegurava ahir a Rac-1 que ja han conversat amb els propietaris de les imatges dels partits «per guanyar mitja hora», és a dir, per aconseguir que un partit com el que dimecres va certificar el pas del Barça a semifinals de Copa comenci a les 21.30 i no a les 22.00 hores.

PRECEDENTS PRÒXIMS / No és una quimera. El Teatre Nacional de Catalunya, el Liceu i el Teatre Lliure, tots ells equipaments amb pressupost públic, ja van decidir fa un parell d'anys avançar l'hora de l'última funció perquè el respectable arribés a agafar el metro. I la cosa, segons sembla, no els ha anat malament. Ara li toca a l'esport rei, i a tot el submón d'interessos i influències que l'envolta, replantejar-se la situació. Té dues opcions: deixar les coses com estan perquè, al cap i a la fi, l'aficionat seguirà anant al camp, o fer un gest per la ciutat a la qual deu el nom.