La pròrroga al carrer

Hi ha un dia en què els enginyers, en l'exercici de la seva professió, tenen permís per jugar com quan eren petits. És quan sotmeten un pont a una prova de càrrega. Com a l'habitació de la seva infància van acumulant camions sobre l'estructura acabada de construir per certificar que resisteix sense enfonsar-se. Això va ser en termes de transport públic el partit entre el FC Barcelona i el Reial Madrid, una prova de càrrega perfecta, ja que el resultat del duel futbolístic va ser incert fins a l'últim minut, de manera que es va assajar el desallotjament dels 95.000 espectadors quan amb prou feines quedaven 10 minuts perquè el metro tanqués les portes. Més que una prova de càrrega, va ser una prova d'estrès.

«Avui no hi ha metro». La majoria dels aficionats, abans del partit, ja sabien a què s'exposaven. ¿Estaven enfadats, preocupats, desconcertats...? Una enquesta poc científica (però què carai, enquesta al capdavall) a les estacions de Collblanc i les Corts deparava la interessant sorpresa que els afectats es van prendre la retallada com si els horaris ampliats que durant anys ha programat TMB fossin una espècie de favor arbitral immerescut.«¿Avui? Ràdio, sabates i a casa a peu. Calculo mitja hora», es va conformar, per exemple, Joan Gené, amb la seva samarreta d'Iniesta i seient a la tercera graderia de l'estadi.

El pla de Maria del Mar Andreu, propietària d'un bar a Gràcia i amb toc de diana previst per a dos quarts de sis del matí, era molt més complet. Portava perfectament anotades a la seva ment fins a tres combinacions d'autobús, entre nocturns i el clàssic que uneix l'estadi amb la plaça de Verdaguer. I, com a últim recurs, a la seva bossa,«un bitllet de 20 per al taxi».

La conquista de l'Oest

La resignació culer no va impedir que la sortida del Camp Nou fos, arribat el moment, una cosa semblant a la conquista d'Oklahoma. Motoristes, automobilistes, alguns ciclistes i milers de vianants en una dura lluita, literalment colze a colze, roda amb roda, per un metre quadrat d'espai. A l'avinguda de Joan XXIII, camí de la Diagonal, l'aire era irrespirable, els taxis eren palletes d'or molt buscades però escasses i, amb tot, l'ambient era calmat.

Potser si algú hagués informat que els vehicles groc-i-negres es congregaven tots a l'altre costat, a la Travessera de les Corts, davant mateix de l'estadi, moltes trepitjades haurien estat evitades.

Notícies relacionades

TMB convida el Barça a pagar perquè el metro circuli les nits de partit

La plantilla de TMB amenaça de boicotejar la fira del mòbil

La majoria dels aficionats que van sortir pel costat del gol sud van ocupar la Travessera al pas, recuperant el pols després del taquicàrdic final del partit. Petits grups, no obstant, es van dirigir veloços a les estacions de Badal i Collblanc. La velocitat tenia premi. L'últim comboi sortia de les estacions final de línia (Vall d'Hebron i Cornellà Centre) a la mitjanit. Això donava un petit marge d'uns minuts amb prou feines. A Collblanc, per exemple, les portes de l'estació es van tancar a les 00.16 hores, i van deixar a fora quatre persones que van protestar al més pur estil Iker Casillas, però sense que la cosa acabés malament. Els empleats de seguretat van fer callar les queixes amb un«que no hi ha més metros, cony».

¿I qui es va quedar sense metro? Sobretot estrangers de visita a Barcelona. Tots ells van rebre un curset accelerat del funcionament dels autobusos nocturns de la ciutat a mans de diligents barcelonins i, fins i tot, d'algun carterista que esperava entrar amb ells al vehicle. Però aquest ja va ser tot un altre partit.