a peu de carrer

El far que il·lumina el Baix Llobregat

Uns nens juguen a pilota a l’esplanada davant l’ermita de Sant Ramon de Sant Boi, diumenge passat.

Uns nens juguen a pilota a l’esplanada davant l’ermita de Sant Ramon de Sant Boi, diumenge passat. / EDWIN WINKELS

2
Es llegeix en minuts
Edwin Winkels
Edwin Winkels

Periodista

ver +

Quan és negra nit, l'edifici il·luminat queda suspès al cel com un plat volador, tot i que de formes rectangulars. Se'n veu la llum, més brillant que qualsevol estrella, des de molt lluny i a sota, durant molta estona, no hi ha res, només la foscor total, fins que s'arriba a les primeres cases i carrers il·luminats de Sant Boi. Des de la seva talaia a 289 metres d'altitud és com un far que ens guia pel Baix Llobregat. Es veu des del delta del riu, des de l'aeroport, des de l'autopista C-32, des dels cims del Garraf. Una construcció robusta i quadrada que ja crida l'atenció des de fa gairebé 125 anys al cim del Montbaig, més coneguda com la muntanya de Sant Ramon perquè aquest és el nom d'aquesta ermita màgica que no deixa de seduir mai i que cada diumenge origina un pelegrinatge massiu a les altures, tot i que no per anar a missa, que ja només se n'hi celebra el tercer dissabte de cada mes.

És una bona excursió, una passejada recompensada amb unes vistes encara més àmplies i llunyanes que des del Tibidabo. I a dalt, excepte els dilluns, sempre ens estaran esperantMontserrat Bori, amb els seus plats casolans, i el seu marit,Esteve Dinarès, que regenten el restaurant i bar de l'ermita. Sense ànim de lucre, ja que és una concessió de l'Ajuntament de Sant Boi, propietari laic de l'església, a la fundació Els Garrofers. «Des d'aquí es pot veure fins molt lluny, tot i que cada vegada hi ha menys dies clars», em diu l'Esteve, que els diumenges és quan té més visitants i més feina.

Roba de criatura

3 L'ermita la va aixecar l'any 1887Josep Estruch Comella, home fort del Banc de Barcelona, en honor als seus paresRamon, empresari i polític nascut a Sitges, iEulàlia. Va agafar el patronímic del pare per a la petita església, i els feligresos la van convertir en un lloc de culte a Sant Ramon Nonat, davant de la gran quantitat de pijames de criatura, d'una peça i vellutats, que pengen de les parets al costat de les portes d'entrada i de sortida.

Notícies relacionades

I hi ha notes escrites, moltes, algunes d'improvisades en un tovalló. «Gràcies Sant Ramon pel naixement de la meva nebodaAinhoa. Dóna-li salut i vitalitat», li demana l'oncleRubén. O una altra: «Sant Ramon,Rocíoet demana sisplau que li treguis el mal geni que té i la por». Davant de tanta devoció, els gestors de l'ermita han hagut de penjar un cartell que diu que els exvots seran retirats periòdicament i que després no es podran reclamar.

A fora, uns nens juguen a pilota i un pare intenta fer volar uns estels aprofitant el vent, que aquí pot bufar amb força i que ha avivat més d'un incendi forestal. Vent que no ha pogut espantar els fantasmes que pul·lulen per l'ermita, segons va descobrir gent de Madrid que va fer un estudi esotèric sobre aquest lloc tan especial. Fantasmes queEsteve Dinarèsno ha vist ni sentit mai però això pot ser perquè entre setmana només obre de deu a dues i no sol passar les nits fosques aquí a dalt.