Avançar-se a les cues

Saber on són els llibres que demanen els compradors. És la clau per prestar un bon servei. Però, ¿i si el comprador no només no coneix el que compra sinó que va a la llibreria amb una llista d’encàrrec que està obligat a comprar abans del 10 de setembre? Aquest és el panorama: els pares i les mares que van a comprar els llibres que necessitaran els seus fills quan comenci el curs el 14 de setembre i els treballadors de llibreries especialitzades que atenen la seva demanda anticipada. Tot i l’aparença de deixar-ho tot per més endavant, augmenta el nombre de famílies que abans de marxar de vacances ja han comprat el material escolar del curs vinent.

Ahir mateix, a la botiga més antiga d’Abacus, al carrer Còrsega de Barcelona, s’hi podia veure una experta en llibres de text, Miriam, dirigir amb encert una desena de col·laboradors, amb veu ferma i gest segur, per indicar en quin prestatge es troba un llibre d’història, el de vocabulari d’alemany o els quaderns de recuperació, els més demanats els últims dies. Miriam valora, amb precisió, el canvi que s’està produint, en comparació amb els últims anys: «El nombre de pares que vénen a comprar llibres abans de marxar de vacances augmenta perquè tenen en la memòria les presses d’anys anteriors». Són pares que gasten entre 150 i 350 euros, segons el curs en què estan els seus fills.

Tot això passava en un dels 29 centres que integren la xarxa de la co-operativa Abacus, fundada el 1968 –el mateix any que a París va néixer la FNAC– i que avui atén més de 600.000 socis.

Només cal pujar un pis per sobre de la botiga d’Abacus al carrer Còrsega per trobar el professional més actiu i militant del món co-

Notícies relacionades

Simulacre en municipis de Barcelona per risc químic, avui: ¿Quan sonaran les sirenes i on?

Torre Baró aconsegueix que TMB posi una línia regular

operatiu, Miquel Àngel Oliva, director general d’Abacus, que explica per què ha canviat la mentalitat en la compra de llibres de text i així han obtingut el lideratge de vendes. «S’ha d’estar molt a prop de les associacions de pares d’alumnes (AMPA), que són una manifestació més de la societat civil catalana». Oliva té un discurs llarg i sòlid a partir dels llibres de text. Que siguin gratuïts, com es demana, suposaria una despesa de 60 milions públics cada any a Catalunya. I no s’ha d’oblidar que moltes escoles catalanes –públiques o concertades, tant hi fa– carreguen un percentatge en la venda de llibres de text per poder finançar activitats extraescolars.

Comprar els llibres de text abans de marxar de vacances no és per la crisi, sinó per la memòria: no haver de fer cua a la tornada.