Els acusats culpen el menor de cremar viva la indigent

"Aquella nit érem tres persones amb una actitud molt imbècil". Són paraules de Ricard Pinilla Barnes. Al costat, capcot, l'escoltava el seu amic Oriol Plana Simó. Són els joves que ahir es van asseure al banc dels acusats per haver cremat viva la indigent Rosario Endrinal, Charo, el 16 de desembre del 2005 en un caixer automàtic de Sant Gervasi. Un va admetre que va llançar objectes i va insultar la dona i tots dos van dir que només volien "molestar-la", però van donar les culpes de l'incendi al menor que els acompanyava, Juan José M., que compleix pena de vuit anys d'internament en un centre. Ell va agafar un bidó de dissolvent inflamable, el va escampar pel caixer i va provocar les flames que van acabar amb la vida d'Endrinal, van assegurar.

La sala de l'Audiència de Barcelona era plena a vessar. Al banc dels acusats, Plana i Simó, davant del tribunal que durant aquesta setmana els jutjarà com a presumptes autors d'un delicte d'assassinat. El fiscal els reclama 28 anys de presó, a l'afegir- hi un delicte de danys comès al caixer de La Caixa del carrer de Guillem Tell, on la nit d'aquell 16 de desembre Charo s'havia refugiat. A causa d'aquest delicte no compareixen davant d'un jurat i seran sentenciats per un tribunal de jutges que, al començar la vista, va renyar un advocat defensor per presentar en l'últim moment la petició de recusació d'un magistrat. "Vostè ve amb el paper a la boca cinc minuts abans de començar el judici", i això, segons els jutges, "és un frau de llei".

INSULTS

Plana i Pinilla tenien el desembre del 2005 18 anys. Juan José, un conegut seu, 16. El primer que va declarar va ser Plana, que va explicar que aquell dia havia quedat per anar de festa amb uns amics i que va entrar al caixer per treure diners. "Feia molta pudor. I vaig començar a increpar la dona i a faltar-li al respecte. El que volia era que sortís", va admetre el noi, que va relatar la seva història: pares separats, mare depressiva, germà menor tutelat per la Generalitat, trasllat a Barbastre per viure amb uns familiars, aguantar un oncle borratxo i buscar-se la vida a Saragossa.

L'acusat va reconèixer que va llançar una taronja, una ampolla i un con de circulació contra la indigent, a la qual durant la declaració s'hi va referir com a "senyora Endrinal", però que no la va tocar. "No- més volia molestar-la. Vaig cridar i vaig fer el tonto. No la vaig tocar", es va disculpar. "No sé quants cops vam entrar i sortir del caixer", va explicar. I va relatar com Charo va aconseguir tancar amb la balda, que ells se'n van anar i que més tard van tornar i Juan José va aconseguir que la dona li obrís la porta.

L'EXPLOSIÓ

Notícies relacionades

L’AMB licitarà per 800 milions la concessió d’aigua a vuit ciutats

El Tast a la Rambla avança al maig el seu festival gastronòmic

"Volíem seguir molestant i vam buscar més objectes per llançar-li, però no preteníem fer-li mal", va indicar. Ella els exigia que se n'anessin, però de sobte va aparèixer el menor Juan José amb un bidó de dissolvent, va entrar al caixer i es va produir l'incendi i "una explosió", va detallar. No sense raó, va confessar: "És una nit que no vull recordar". Va continuar amb la seva exculpació: no creia que li hagués passat res a la dona perquè va continuar "cridant". I al final va dir: "No sóc classista, ni racista. Ni he tingut cap ideologia denigrant".

L'altre acusat, Pinilla, va anar pel mateix camí: que només volia molestar la indigent, que no volia acabar amb la seva vida, que es van comportar com uns imbècils, que no es van posar d'acord per matar- la, que cada un anava per lliure, que va ser el menor qui va portar el bidó amb dissolvent que va trobar en un sac de runa --no en una obra, com sosté el fiscal-- i va abocar líquid en una cantonada, que després es va produir l'explosió i que no sap qui va llançar un cigarro encès. "Ara em sento estúpid --va comentar--. Vam pensar que tot havia quedat en un ensurt". No va ser així. Charo va morir. Les gravacions del caixer van recollir l'acció i avui se sabrà la versió del menor.