El que passa al carrer

Cada matí, quan consulto el meu correu electrònic, el primer missatge que llegeixo es diuAl carrer. Me l'envia el polifacèticEnric Gomài conté alguna frase que algú ha sentit al carrer per casualitat. A vegades es tracta de fragments de conversa que tendeixen a l'absurd; en altres ocasions són purs aforismes que signaria el mateixKarl Kraus;en altres casos són fotos enxampades al vol de pintades sorprenents o noms de botigues impossibles. Com jo, 340 persones més rebem cada dia el missatge: som els anomenatsinformants.Quan sentim alguna cosa curiosa al carrer, l'hi enviem a l'Enric Gomà. Des del 1999, quan va començar, ell selecciona els millors i els transmet als altres. Llegir aquest correu cada dia es una bona manera de començar la jornada i em recorda aquells refranys i cites que sortien --o encara surten-- als calendaris Arimany.

Conec l'Enric Gomàdes de fa molts anys i sempre m'ha meravellat la seva capacitat per embarcar-se en mil vaixells alhora. Escriu guions de televisió (La Via Augusta,actualment) i contes per a nens; participa en tertúlies radiofòniques i divulga la llengua des de programes comCaçadors de paraules;és un lector voraç, savi de la història de Barcelona, i l'única persona que conec que llegeix els diccionaris de cap a cap. Fruit d'aquesta activitat és el llibre que acaba d'editar,La vida pública(Ara Llibres), que recull algunes de les millors contribucions que ha rebutAl carrerels últims anys. Aquest és el segon títol de la sèrie i conté perles com aquesta: "Sentit en un restaurant del carrer Aribau: 'Jo no vull menjar animals que van matar quan estaven vius'". O aquesta: "Un cartell a Mèxic: 'Es pinten cases a domicili'". O aquesta altra: "Un cartell en un bar de la plaça Universitat: 'Es necessita noi per rentar plats, presentin currículum'". La lectura és addictiva. Un altre:

Notícies relacionades

AMBici estrena tarifes de baix cost i tornarà 20 euros als usuaris

Rodalies llança els nous abonaments de Regional i de Mitjana Distància

"Una noia parlant pel mòbil: 'Fas veu de suat'".

Com que es tracta d'un llibre inclassificable, moltes llibreries van despistades i no saben on posar el llibre. Mentre uns el tenen a la secció de Sociologia, d'altres li busquen un raconet a humor. S'hauria d'inventar una secció pròpia per llibres com aquest, una secció que es diguésEl que passa al carrer.