"No sóc gaire entusiasta de la meva veu, prefereixo tocar el sitar"

Compositora, filla i deixebla de Ravi Shankar Va néixer a Londres (1981)

Aquesta nit unirà sons d'Orient i Occident al Petit Palau.

Anoushka Shankar va despuntar als 13 anys en el panorama musical amb el sitar. Avui, després d'una sòlida trajectòria, es presenta a Barcelona amb el seu grup. Combina música clàssica índia i altres estils, com va explicar dilluns a un grup de periodistes.

--¿Què busca amb The Anoushka Shankar Project?

--És un projecte experimental amb músics orientals i occidentals en què puc desenvolupar el meu treball amb plena llibertat. Amb ells intento anar més enllà de la música clàssica índia i connectar altres estils i formes d'interpretar la música. Combina instruments acústics i electrònics. A Barcelona serem cinc músics: sitar, taula, flauta índia, piano i bateria.

--¿Com serà el seu pròxim disc?

--El segon treball anirà una mica més enllà. Hi col.laborarà molta gent com Norah Jones, Sting i també el meu pare, Ravi Shankar.

--¿Cantarà amb la seva germanastra, Norah Jones?

--He compost un tema per a ella però no hi canto, això l'hi deixo a Norah, que ho fa molt bé. No sóc gaire entusiasta de la meva veu, prefereixo el sitar. En aquesta cançó ella hi posa la veu i el piano, i jo, el sitar. Ens acompanya també un guitarrista indi dels EUA que coneix els nostres respectius mons i ens ajuda a establir una connexió.

--¿Debuten juntes?

--Oficialment sí. En privat hem treballat abans, encara que sense èxit. Les primeres vegades no aconseguíem entendre'ns perquè provenim de dos mons i cada una té el seu propi llenguatge. En la música clàssica índia importa la melodia, mentre que a Occident es basa en l'harmonia. Partim de filosofies completament diferents. En el passat no ens enteníem però hem creat un terreny intermedi que totes dues compartim. Cada una aporta coses diferents per fer una cosa nova.

--¿Com es titularà aquest disc?

--Breathing under water. Sortirà a finals d'agost o principis de setembre.

--¿Què representa ser filla i alumna avantatjada d'una llegenda com Ravi Shankar?

--És molt intens, però per a ell ha estat més dur ser pare i alhora professor de sitar. Jo, en canvi, he tingut sort perquè he pogut connectar amb ell de moltes maneres gràcies a aquesta unió tan forta que hi ha.

--¿A ell li agrada el seu Project?

--El meu pare confia en mi però quan vaig gravarRise, el primer disc, estava un xic nerviós. I jo també, la veritat. Per això no li vaig deixar escoltar res fins al final. Vaig optar per mostrar-li el disc una vegada acabat. I li va agradar. Sap que segueixo conservant les essències de la música clàssica que em va transmetre.

Notícies relacionades

Ciutat Vella limita les botigues de cànnabis, manicura i fundes de mòbil

Barcelona recicla solars del 22@ per a més de 700 habitatges

--¿Seguirà en la línia del seu pare o es decantarà més per la fusió?

--Vull seguir en tots dos, mantenir un equilibri entre la meva dedicació a la música clàssica índia, que és el que he estudiat, i el meu interès per aquest nou llenguatge en què em sento tan lliure. Però sempre afloren les mateixes preguntes: ¿On hi ha els límits? ¿Quins són?