Viudes

Ahir, a la Fundació Brossa, es va presentar el llibre de poemes Els joves i les vídues. El seu autor és Carles Rebassa, un mallorquí espantaviudes, potser massa patriota per espantar les viudes tant com sembla pretendre.

O sigui, que ahir, mentre Rebassa deia i molt bé alguns dels seus poemes --el poema es diu, no es llegeix-- un pensava en les nostres viudes, que sobreviuen sense que els prestem atenció. O només uns quants n'hi presten. Alguns poetes sempre solen dedicar un poema a la viuda d'un poeta mort.

Sembla com si les viudes d'escriptors, poetes i actors siguin les que es queden més soles. Però no és pas així. Les viudes d'homes coneguts sempre les recorda algú. A les altres, en canvi, a qui un veu com intenten sobreviure dignament a l'Eixample o a la Barceloneta, ningú els dedica poemes ni llibres. Però això no és el més greu. Es pot viure sense que ningú et dediqui un poema o un llibre. Però el que no es pot fer de cap de les maneres és viure si no t'arriben els diners. Si els mercats municipals poguessin parlar molts se sorprendrien.

Aquests dies, alguns han celebrat que la tercera tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol, hagi elegit per tancar la seva llista electoral dues grans lluitadores com són Neus Català i Maria Salvo. La tinenta d'alcalde ha dit una cosa com ara que es considera hereva de les seves energies. Altres sospiten que el que solen fer molts, massa polítics, no és heretar energies sinó vampiritzar certes persones.

Notícies relacionades

AMBici estrena tarifes de baix cost i tornarà 20 euros als usuaris

Rodalies llança els nous abonaments de Regional i de Mitjana Distància

A les nostres viudes anònimes les condemnem a sobreviure, mentre anem a fer coloristes reportatges de viudes a l'Índia. I a les que han aconseguit una certa notorietat senzillament les abracem quan ens interessa.

Mayol sap, pel seu càrrec, què és la injustícia social, encara que potser ignori certs sarcasmes burocràtics. Per exemple, que d'una cosa demostrada i tramitada com a urgent es descobreixi molts mesos o un any després que d'urgent, res. Per això, per tancar la seva llista, potser hauria d'haver escollit dues viudes anònimes, perquè també n'hi ha de lluitadores. Gairebé totes ho són.