Josele Santiago estrena el lluminós 'Garabatos' a Apolo

A la tapa deLas golondrinas etcétera(2004), el primer àlbum en solitari de Josele Santiago, surt el músic estirant un burro; per la seva ganyota crispada sembla que sigui l'home el que brama. A la portada deGarabatos,segon capítol de la seva carrera en solitari que Josele presenta avui a les 21.00 hores a Apolo, surt un dibuix mironià o mariscalià o infantil d'un avió. Com diu el número de Willie Dixon popularitzat per Bo Diddley,no pots jutjar un llibre per la seva coberta. Però el to que anuncien aquestes dues caràtules continua en els discos que il.lustren.

"Garabatos és un disc més lluminós que l'anterior",confirma l'excap de Los Enemigos."La majoria de les cançons són escenes vistes o imaginades, és igual. Miren a fora i no endins, com a era habitual en mi. I a fora hi ha el sol, mentre que a dins la cosa està sempre més tèrbola".

Josele fuig cap al territori professional quan se li pregunta si l'increment de lluminositat de les cançons, a part del sol, obeeix també al fet que travessa un moment vital més dolç."Segurament, més segur, valgui la redundància. M'he habituat a la dinàmica de solista. Amb Las golondrinas etcétera tenia una incertesa de tres parells de nassos. No sabia ni si podria seguir vivint de la música. Encara que intentava que l'angoixa no es notés imagino que va deixar empremta en la gravació".

Notícies relacionades

Trobada una quilla a la Ciutadella que podria ser d’un altre vaixell medieval

Detectades obres il·legals en una reforma de Consell de Cent

Gairebé 20.000 còpies venudes del primer llarg al seu nom han donat confiança a Josele."És una xifra collonuda perquè et permet viure i tenir bolos però per un altre costat no dóna peu a pressions ni llistons per superar. Tinc tanta por de no vendre res com de causar molta sensació i que em facin la vida impossible".

El músic cita John Fante, Louis- Ferdinand Céline i John Kennedy Toole entre el"munt d'escriptors, curiosament cap o pocs poetes",als quals hem d'estar agraïts no només pels seus llibres sinó també per haver contribuït a formar un lletrista superior. Quin trio: Fante, Céline i Kennedy Toole. La seva visió del món és bastant més negra que l'expressada per Josele aGarabatos(i fins i tot enLas golondrinas etcétera)."Jo em peto amb ells",rebat Josele."La conclusió final és fosca, no pot ser d'una altra manera, però pel camí et fas un tip de riure amb ells. D'això es tracta".