La Reial es va afegir a la rua del Barça

A la festa (i derrota) d’ahir a la nit, la primera que el Barça pateix en aquesta Lliga al Camp Nou, van intervenir molts –o tots– aquells futbolistes que Xavi veuria amb bons ulls que abandonessin el Barça per deixar lloc a altres apostes que millorin (i molt) la banqueta. Si alguna cosa va demostrar la derrota d’ahir a la nit, partit en què la Reial va jugar de meravella i segur que a Xavi li van agradar més futbolistes que el seu admirat Zubimendi, és que la segona línia de jugadors del Barça deixa molt a desitjar i que, sens dubte, la tasca de Mateu Alemany no ha sigut, ni de bon tros, per convertir-lo en Sant Mateu Alemany, com l’anomena aquest ‘twitch’, que espera convertir-se en la nova Barça TV.

Quina explicació

És més, ja que ha sortit el nom (o cognom) d’Alemany, he de dir que molts hauríem preferit que, per donar les explicacions que va donar ahir a la nit sobre el seu ‘coitus interruptus’, hauria sigut millor que no hagués dit res, perquè després de les seves paraules a DAZN i a Barça TV augmenta la possibilitat, dic, que l’home que ha de negociar i redactar els contractes dels futbolistes culers no hagi sabut negociar i redactar el seu contracte amb l’Aston Villa, que, per cert, segons Alemany, té «el millor... Un dels millors entrenadors del món». Sí, sí, a Alemany se li va escapar que, per ell, el millor entrenador del món és Unai Emery.

El cas és que ahir a la nit vaig tenir la sensació, en efecte, que Xavi va aprofitar l’ocasió, la festa, la celebració, per posar a l’aparador els noms que tothom té a la punta de la llengua. Mentre Barça TV posava en escena el possible retorn de Leo Messi, oficialitzant el somni de Joan Laporta, Xavi mostrava les deficiències d’alguns, o alguns, o molts, dels fitxatges «oportunitat de mercat» que es vol treure de sobre per, si pot, enriquir de talent i bons futbolistes la banqueta blaugrana.

I us diré una cosa: el canvi de Koundé al descans, assenyalant-lo com el gran responsable, que ho va ser, sí, del primer gol donostiarra, diu molt del míster campió, que, pel que sembla, en el seu desig que torni Leo Messi, està disposat a contribuir a la neteja que faci falta. És clar que, com ha estat demostrant Imanol Alguacil durant l’any, l’èxit, el mèrit, el treball, l’art, l’habilitat d’un entrenador és saber treure tot el suc possible dels jugadors que té i no demanar que el club es gasti, de nou, 200 milions d’euros en reforços. I, a més, en Messi.

Gallina de pell

És possible, no ho dubto, que en els tres partits que queden Xavi intentarà donar bola als futbolistes que es vol treure de sobre. Per vendre’ls no en pots parlar malament i has de posar-los a l’aparador perquè algú piqui. El problema és que aquests noms, aquests nois, aquests futbolistes, els que tots tenim a la punta de la llengua, han costat fins a 50 o més milions d’euros i, de moment, pel que hem vist, no semblen disposats a enlluernar ningú, i així serà difícil col·locar-los al mercat.

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Quan veus jugar Dembéle, ¡sí, d’acord, continua sense acabar el 85% de les jugades que comença!, t’adones que ni Raphinha, ni Ferran, ni tan sols Ansu Fati són la meitat que el francès i, a sobre, Mateu Alemany se’l volia treure de sobre. Sort que Xavi va acudir al seu rescat i ara el persegueixen per renovar.

Repeteixo, la festa va ser formidable, amb «gallina de pell» ‘cruyffista’ de Xavi inclosa i amb al·lusió al gran president, que va aixecar el puny des de la llotja al crit de «¡no estem tan malament!» La Lliga és nostra i el futur també, deien les pancartes de la festa. L’any que ve ningú demanarà la Champions a Xavi, ningú, però aquell futur depèn de construir una millor banqueta, la que ahir a la nit va perdre 1-2 (i podien haver sigut més) contra la Reial, que va jugar com jugava el vell (excel·lent) Barça.