Guardiola i Xavi donen una lliçó al Reial Madrid

Com que Florentino Pérez, president (gairebé amo) del Reial Madrid, només parla quan el seu equip guanya, avui parlarem nosaltres del Reial Madrid, que ha perdut. Diguem, perquè és de justícia, que el Reial Madrid que va fer el ridícul ahir a la nit a Manchester –sí, sí, el ridícul; va fer 25 passades en els primers 25 minuts de partit (el City, 245) i Courtois, el millor en cada partit, va evitar un ‘hat trick’ de Haaland–, aquest Reial Madrid, repeteixo, havia guanyat, en els últims 16 mesos, tot, tot, tot el que un equip de futbol pot guanyar.
Però... ahir a la nit l’equip de ‘Flo’ i Carlo Ancelotti, que veurem si segueix, va segellar una pèssima temporada. Tot Madrid, per descomptat el periodístic a primera línia, defensava la tesi habitual: si el Reial Madrid guanya la Champions, la Lliga del Barça no val res. Algun d’ells va arribar a dir «no val una merda».
D’acord, doncs el Reial Madrid no guanyarà la Champions i, segons aquesta tesi, que no és la meva perquè jo crec que qualsevol títol, Lliga i Copa d’Europa, té un valor estratosfèric, el títol conquerit per l’equip, la família, de Xavi Hernández és, sí, la rehòstia. Però, repeteixo, per a nosaltres ja ho era.
Lliçó al Madrid
Però... Però és que el problema, la circumstància que fa que la temporada del Reial Madrid sigui de suspens ¡i suspens baix! és que ha punxat de manera estrepitosa en les dues competicions que sempre vol guanyar i que, segons tots els gurus blancs de la ‘capital del reino’, interessen als seus aficionats: la Champions i la Lliga.
En la Copa d’Europa, ahir a la nit el City el va atonyinar de valent (final de l’eliminatòria: 5-1) i, en la Lliga, la superioritat del Barça de Xavi està encara reflectida en la classificació, amb 14 punts d’avantatge, quan queden per jugar-se 12 punts, és a dir, que el ridícul encara pot ser més manifest.
I és precisament el futbol que tant els fa riure a la capital espanyola, el futbol del tiqui-taca, de la possessió (cert, el Barça no ha acabat de ser excels, ha sigut, això sí, eficaç), el que ha deixat el madridisme bocabadat en les dues grans competicions i el que fa que el títol de Copa, competició gairebé sempre menyspreada pels blancs, sigui poca cosa. És més, d’aquella final, a La Cartuja de Sevilla, en va sortir més reforçat l’Osasuna que el Reial Madrid.
¿Seguirà ‘Carletto’?
Tot i que, ves per on, allà, com que es va guanyar, Florentino Pérez va aparèixer davant les càmeres de TV per dir: «En aquesta especulació que vostès han esgrimit durant les últimes setmanes que Ancelotti no seguirà, nosaltres mai hi hem entrat: té contracte amb nosaltres i estem encantats amb ell». Ahir a la nit, per cert, Emilio Butragueño, el creador de l’‘ésser superior’, no va ser tan contundent. És a dir: pot ser que ‘Carletto’ es vegi obligat a acceptar l’oferta del Brasil per ser seleccionador.
I si és així, si Florentino decideix que això ha de canviar, que el Reial Madrid no pot continuar competint al més alt nivell amb Kroos, Modric i Benzema (¡déu-n’hi-doret quin partit va fer ahir a la nit el golejador francès!), és possible que també estigui pensant en un nou timoner, tot i que comencen a no haver-hi ja tants místers de nivell per a la Casa Blanca.
És evident que ningú pot guanyar sempre. És evident que el Reial Madrid ha sigut un desastre, un ninot, en la Lliga i ha competit en la Champions, al contrari que el Barça de Xavi Hernández, però ¡compte!, perquè l’equip que va deixar fora de la Copa d’Europa els blaugrana, l’Inter de Milà, jugarà la final d’Istanbul, així que tan, tan, tan dolent no és.
Notícies relacionadesÉs per això que els que miren amb lupa el Reial Madrid pensen que el problema és que, en la Lliga, els blancs van dimitir massa aviat i ningú n’ha trobat cap explicació. I és més evident encara que el partit que van fer ahir a la nit, la golejada que van encaixar (gairebé històrica per al campió més gran del continent) deixa les portes (i finestres) obertes perquè l’‘ésser superior’ pugui prendre la decisió que vulgui, després de fracassar i que se li escapessin, gairebé alhora, els fitxatges de Mbappé i Haaland, que tant va trobar a faltar ahir a la nit el Reial Madrid, ja que Vini Jr., quan surt d’Espanya, no es menja ningú.
Repeteixo, acaba la temporada i dos equips, Barça i City, dirigits per dos amics, per dues ànimes bessones (o gairebé), alletats a la mateixa Masia futbolística, amb idèntiques idees i intencions, entrenadors de l’equip més pobre del planeta i del més ric, han convertit en cendres les il·lusions de tot un Reial Madrid i la seva afició, que ni tan sols va tenir temps (o va menysprear) celebrar la Copa del Rei perquè ells, tots, només pensaven a celebrar la 15a, que haurà d’esperar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- «Vam mirar de treure els nostres diners però ja no va ser possible» Unes 30 famílies de Tarragona i Barcelona denuncien una «estafa» de dos milions d’euros a càrrec d’un grup inversor
- Religió L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets
- Accident a Mallorca Mor l’exvicerector dela UB Gaspar Rosselló al caure sobre unes roques
- EL NINOT DE MODA 48 hores d’espera per un Labubu
- Consells científics El cervell necessita entre 8 i 14 dies per desconnectar per vacances: «Descansar no és un caprici, és una necessitat psíquica»
- LA PRETEMPORADA BLAUGRANA Rashford diu no estar preocupat per la seva inscripció: «Confio que el club ho resoldrà»
- Meteorologia adversa Les temperatures extremes posen en alerta sis comunitats a l’inici de l’onada de calor
- Relacions interpersonals El celibat voluntari s’obre pas entre les joves: «Fa dos anys que estic sense relacions i mai he estat millor»
- Restriccions Tanquen els accessos al Cap de Creus i a l’Albera aquest diumenge per risc d’incendi
- Club d’Estil Doctor Mandíbula de Diamant: «Porto més de 13.000 masculinitzacions facials, entre nois de gimnàs, jutges, notaris, polítics i actors d’‘Élite’i ‘La casa de papel’»