Lewandowski: el 9 ha canviat de bàndol per a sort del Barça

Era la seva primera campanya a Munic, on va arribar del Borussia Dortmund, el principal rival dels bavaresos. Encara avui. En una altra picada d’ullet del destí, al costat de Lewandowski apareix la imatge gegant de Thiago Alcántara, un altre representant culer. Ell sí que va del vermell característic del Bayern, com els vuit restants il·lustres del corredor pel qual s’accedeix a la grada.

Avui torna Lewandowski, pròpiament de blaugrana, però ha canviat de bàndol. Trepitjarà de nou l’Allianz Arena quatre mesos després d’haver tancat una estada de vuit anys en què va oferir 344 gols en 375 partits, amb una mitjana superior a un gol per partit en les tres últimes campanyes. Un retorn que s’acostaria comparativament a l’hipotètic de Lionel Messi al Camp Nou. Amb una menor càrrega sentimental (Messi es va criar des dels 13 anys a Barcelona), menys morbosa i fascinant, però tan temible per veure al davant el davanter més perillós del rival. 

Així, amb més d’un gol per partit (nou en sis partits, només es va quedar sec contra el Rayo), continua Lewandowski. Continua igual d’efectiu, sense haver acusat un canvi tan substancial. El seu substitut a Baviera no ha començat amb tanta punteria.

Sadio Mané empal·lideix, tot i que els números (cinc gols en nou partits) no estan malament per a algú que també ha canviat de club, de ciutat, de companys i d’estil. Mané, de 30 anys, procedeix del Liverpool. Vestia de vermell des del 2016. Va costar al Bayern 32 milions més 6 en variables. El Barça en va comprometre 45 més 5 per Lewandowski.

Potser l’estan trobant a faltar. I potser el troben més a faltar a mesura que passin els dies mentre es va inflant a marcar gols a Barcelona i es compara la seva producció ofensiva amb la de Mané. Avui el rebran com un dels seus, tan recent és la separació, i sense retrets.

«M’alegro que l’afició vulgui donar-li les gràcies per tot el que ha aconseguit amb el Bayern. Hi ha estadis on no brinden aquestes benvingudes. Va ser una part important de la família del Bayern, va escriure part de la història», va dir Julian Nagelsmann, l’entrenador que va assumir el comiat obedient, disciplinat com els seus antecessors, complint l’ordre d’un club que governen els seus exjugadors.

«No sé quants anys estarà a aquest nivell, no em preocupa, però desitjo que siguin molts anys. Tampoc sé quants gols marcarà; estem acostumats que siguin més de 40 gols per temporada», va comentar Nagelsmann, que mirava de reconduir l’interès de la roda de premsa cap al Barça com a equip, i al «número 8» que serveix les passades a Lewandowski. Va anomenar Pedri i Gavi. «Si no rep pilotes, no pot marcar gols; no podem permetre gaires passades cap a ell», explicava.

Nagelsmann estarà pendent de Lewandowski, com no podia ser d’altra manera, convertit, òbviament, en el personatge principal del duel, amb Mané, el seu sòsia, de secundari. Nagelsmann demana al senegalès que sigui més positiu i menys autocrític. Dona mostres d’ansietat amb accions precipitades. «No tenim gaire temps, no disposa de mig any per adaptar-se, però ha tenir més confiança», va dir l’entrenador.

Lewandowski, en canvi, marca gols amb el desinterès del que es corda una camisa. Com el funcionari que fa tota la vida que estampa segells. «En general, hi ha moments que el trobem a faltar», va confessar Thomas Müller, el seu soci principal a l’atac.

Al camp de futbol i al de golf

Müller ja era al Bayern quan el polonès va arribar. És més jove (32 anys, per 34 del seu excompany) i l’únic del planter de soca-rel. Després d’uns inicis amb «dificultats», després es van harmonitzar al camp de futbol i al camp de golf. Ja no juguen junts, però es relacionen via WhatsApp. Els missatges es van multiplicar després del sorteig.

«Mané m’ha dit fent broma que no passem la pilota a Lewy», va dir amb un somriure Müller sense poder impedir que els dos ‘nous’, per bé i per mal, es repartiran l’atenció. Sobretot el polonès, amb qui ha reprès el diàleg apaivagat al final de la campanya passada. «A nosaltres mai ens va donar cap raó del motiu pel qual marxava ni va dir on anava».  A Barcelona, amb una paradeta a Munic.

L’un per l’altre

Va arribar Mané, simbòlicament, a Munic abans que Lewandowski aterrés a Barcelona. Un mes va trigar el Barça a poder anunciar l’acord. Va ser el 16 de juliol. Fins que no va obtenir prou liquiditat amb les vendes del 25% dels drets de televisió i el 49% de Barça Studios, després d’haver incorporat Kessie i Christensen gratis, i la inversió efectuada per Raphinha, més cara que els 45 milions més 5 en variables que va comprometre el Barça.

Lewandowski va haver de començar la pretemporada entrenant-se amb el Bayern i es va incorporar al Barça quan l’equip ja se n’havia anat als Estats Units. Laporta va obrir les portes de l’estadi perquè l’afició donés la benvinguda al que s’espera que sigui un dels pilars de la reconstrucció. Més enllà que sigui el proveïdor dels 30 gols que faltaven sense Messi. Era l’objectiu una vegada es va comprovar que el fitxatge de Haaland era inassequible.

Lewandowski havia avançat a la junta del Bayern que volia marxar, en desacord segurament amb una oferta de renovació que va creure insuficient, i desitjós d’iniciar una aventura en un altre paratge. Era realment una aventura apostar pel Barça al final de la campanya passada, si ho comparem amb la comoditat, l’estabilitat i la glòria que tenia garantida a Munic. Un Barça sense diners, només amb promeses de grans projectes i vaticinis de palanques. Promeses com la de Xavi Hernández anticipant-li, segurament, el que està passant ara. Que s’ho passaria bomba.

El ‘feeling’ amb Xavi

«Vaig entendre exactament la idea que tenia i el que volia de mi. Després de la conversa vaig sentir una connexió amb ell: és un paio que sap on vol anar i què vol fer. Seré darrere seu i el seguiré; és la persona adequada al lloc indicat», va explicar Lewandowski en la seva presentació, avançant que la seva missió no era exclusivament marcar gols. És el veterà que ha de guiar una fornada de joves. Compleix les dues facetes.

Notícies relacionades

Lewandowski: «Soc aquí per ajudar el FC Barcelona a ser a dalt de tot»

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

L’entrenador està entusiasmat amb la tasca silenciosa i discreta que produeix l’artiller polonès i que no es veu als ‘highlights’, els resums que compilen gols i les accions més rellevants i que no recullen desmarcatges, consells, pressions... «El Robert és un exemple», és la frase més repetida de Xavi. «Se m’acaben els adjectius», va reconèixer per enèsima vegada.

«A Lewandowski no el canvio per res del món», va dir Xavi abans de viatjar a Cadis. Ja havia comprovat que la realitat supera la ficció també amb Lewandowski. Ha fet nou gols en sis partits. Aquesta contribució és la fonamental. Però hi ha una altra prestació interna, oculta, que té subjugat el tècnic i que els culers haurien d’agrair gairebé per igual: la predisposició.