El Barça visita la casa del terror que és Munic

De la casa del terror se’n surt amb el somriure del que ha passat una estona emocionant o amb el rostre descompost pel sofriment. Hi va haver un Barça que marxava de Munic després d’un entreteniment i hi ha un Barça que se’n va plorant cada vegada que s’ha enfrontat al Bayern.

Aquest és el més recent. El que acumula tres derrota seguides, doloroses fora de mida, que van significar l’humiliant 2-8 que va enterrar la gloriosa era de Messi i el doble 0-3 que el va expulsar de la Champions i el va enviar a l’Europa League. Era el Barça de Xavi i de mitja plantilla –i mitja alineació repetirà titularitat–, que torna 10 mesos al túnel negre on va viure l’últim malson. Un més.

El 2-8 en derrotes

L’índex de resultats aconseguits davant el campió alemany espanta. Reprodueix el tràgic 2-8 de Lisboa: dues victòries blaugranes per vuit de vermelles més un empat. A la Copa de la UEFA (95-96) hi va haver un altre empat i una altra derrota. De sis visites a Munic només s’han esgarrapat dos empats. Per tremolar.

Però Xavi no sent la por al cos. Ni la sentia l’any passat, amb el cos crispat al capdavant d’un Barça rígid, implorant un miracle per guanyar a l’Allianz i classificar-se per a vuitens, ni de bon tros el tenalla ara amb l’equip invicte, més sòlid i fort i rejovenit per l’incombustible Robert Lewandowski amenaçant el seu ex Bayern amb una sessió de pànic golejador.

«Crec que podem competir millor», aventurava. Sense tenir-les totes amb si, però il·lusionat i contagiat també per les bones vibracions que emet l’equip. «Hi ha moltes expectatives, però el partit no canviarà en absolut, no podrem treure conclusions», afirmava, desitjós de rebaixar l’entusiasme que provoca l’equip. «Venim amb tota la humilitat del món, perquè l’any passat ho vam passar malament», va confessar.

Ell ho va passar malament. Se’n va avergonyir. Al descans va deixar anar una bronca monumental per l’ànim que desprenia l’equip. Al final del partit va llançar un avís: «Això és el Barça, aquí cal córrer i tenir personalitat», va cridar, com resumeixen.   

661 polonesos amb el Barça

A Xavi no l’acomplexa el Bayern per l’experiència viscuda. Va gaudir i va participar en les dues victòries, tot i que totes dues fossin al Camp Nou. Van preludiar les conquestes de les Champions del 2009 i del 2015. De l’Allianz va marxar amb un empat i una derrota mínima i la satisfacció que no van impedir l’accés a les respectives finals. Xavi s’enfronta avui a la segona jornada de la lligueta, sense cap motiu per a la covardia. Al Barça l’acompanyen 1.407 aficionats, dels quals gairebé la meitat (més de 661) són polonesos. Endevinen per qui.

«Les hem viscut de tots els colors, la majoria lletjos», reconeixia Xavi, desitjós de mantenir el perfil baix. Com no podia ser d’una altra manera, vistos els precedents.

Un altre Barça

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El Bayern no va mostrar el conseqüent optimisme al rebre un Barça al qual sol batre amb inusitada facilitat. «Es poden esborrar del disc dur els últims duels contra el Barcelona», va dir Julian Nagelsmann. «Podem oblidar-nos del Barcelona anterior, perquè és un altre equip. Els he dit als meus jugadors que se n’oblidin», va insistir l’entrenador, que se sap al disparador de les crítiques pels tres empats consecutius encaixats a la Bundesliga. 

És un altre Barça perquè és més agressiu i incisiu, més atrevit per pressionar al davant, i no només perquè hagi contractat nous jugadors, que també. «M’agrada veure el Barcelona, m’agrada com està jugant a la Lliga», confessava Thomas Müller amb simpatia. Per dissimular que sortirà una altra vegada amb la serra mecànica per destrossar el Barça.