Messi firma el rècord

Un triplet de l'astre acaba amb el Leganés i permet al Barça culminar les 38 jornades seguides sense perdre

L a primera vegada que Cuéllar es va enfrontar al Barça va encaixar sis gols. Li va passar el mateix la cinquena vegada. I la setena. En la cinquena en van ser cinc. En la quarta i la vuitena, només en van ser tres. No és estrany ni il·lògic, ni tan sols recriminable, encara que sigui una estafa per a l’espectador, que en el novè partit no tingués cap altra pretensió que evitar fins a l’impossible tornar a patir una vergonya així.

¿Com? Perdent temps. Malgastant-lo. Endarrerint des del primer minut qualsevol llançament de porteria. Miserable pretensió. Inútil amb Messi al davant. Absurda. N’hi va clavar dos en mitja hora i un tercer de propina al final, com qui no vol la cosa, com si fos el més senzill del món.

La motivació de Messi

Ho és per a Messi, autor de més de cent doblets en la seva carrera i una quarantena de triplets, endollat com està per conquistar la Lliga tard o d’hora (al Barça li falten ara quatre victòries), relaxat a la Champions (el Barça vola dilluns a Roma amb un 4-1 d’avantatge), líder al Pitxitxi i ambicionant guanyar la cinquena Bota d’Or.

Més enllà, és clar, com a atractiu principal de la jornada, que l’equip tenia a l’abast de la mà un bell rècord. Històric. Dels pocs que li faltaven a aquest meravellós Barça del segle XXI: els 38 partits invicte que atresorava la Reial Societat des del 1980. Aquell entranyable conjunt donostiarra, que va ser bicampió després d’una gesta tan gran amb gent de casa i sense estrangers, es va veure igualat pel Barça de Valverde i Luis Enrique –la ratxa es va iniciar amb els set triomfs de la Lliga anterior– i pot quedar superat dissabte que ve davant el València.

Falta acompanyament

A Cuéllar li va faltar acompanyament i li va sobrar Messi. Encara que Beauveu hagués escurçat distàncies als tres minuts de la represa ja havia rebut els dos gols. I si el davanter francés hagués estat més encertat, segurament no hauria canviat el signe del partit perquè el Barça ja amenaçava des de l’alineació. No va canviar quan sí que la va encertar El Zhar.

Valverde va retirar Alba, Umtiti, Busquets i Iniesta, tres titulars de l’alineació europea. Però van entrar Vermaelen, Dembélé i Coutinho. I André Gomes, de manera que no hi va haver pèrdua de força en l’equip. El Barça va sortir sense reserves a buscar el triomf després de comprovar ben aviat quina era la tàctica del Leganés. La que va ensenyar Cuéllar des del servei inicial.

Guanyat en el descans

El principal problema del Barça –que va perdre l’automatisme de la connexió Alba-Messi a la banda esquerra perquè Sergi Roberto, improvisat lateral esquerre, no va arribar tan lluny atacant– va ser que va donar el partit per guanyat al descans i va estalviar esforços. Havia encarrilat amb molta facilitat el matx per la verticalitat de Dembélé i Coutinho, esprement les seves aparicions com els meritoris que no se senten titulars.

El Barça va sortir del vestidor relaxat, amb el cap ja a la Champions, i el Leganés es va animar amb el gol d’El Zhar, que es va quedar sol celebrant-lo, de manera exagerada i sense que els seus companys li fessin cas. El Barça es va endollar immediatament. Messi, en realitat. I després de l’astre, els altres. Com sempre.

Canvis per agafar el fil

Però a Messi, com a Cuéllar, també li va faltar acompanyament. Suárez va desaprofitar dues ocasions i Dembélé i Coutinho es van despistar. Només es va mantenir alerta André Gomes, que va jugar al centre al costat de Rakitic i va retrobar autoestima i crèdit recuperant pilotes.

Notícies relacionades

Al grup li va costar tornar a agafar el fil, i el Leganés es va sentir capaç de la proesa. Si va eliminar el Madrid a la Copa i al Bernabéu, podia abordar l’empresa d’esgarrapar un empat en 20 minuts. Sense res a perdre, es va escampar amb il·lusió pel camp davant el permís del Barça. Valverde es removia inquiet a la banda davant la deriva de l’anada i tornada del partit, i al final es va decidir a recórrer a Alba i Iniesta.

La tonteria va durar fins que Messi va tornar a mirar Cuéllar. El porter el va abraçar quan s’acomiadaven. No semblava gaire contrariat.