L'opinió dels arquitectes

EL PERIÓDICO ha contactat amb alguns dels arquitectes barcelonins més prestigiosos perquè donin la seva opinió sobre el nou projecte del Camp Nou. Així s'han manifestat.

CARLES FERRATER

"L'estadi sembla un dònut vermell"

Carles Ferrater va firmar els plànols de remodelació del Camp Nou juntament amb Gensler, empresa americana amb prestigi en l'àmbit de l'arquitectura i de l'enginyeria. El seu projecte va ser descartat en la penúltima selecció quan només quedaven vuit finalistes. «Em van eliminar, no em van deixar ni presentar-lo. Ho vaig saber a través d'un correu electrònic. ¡Lamentable!», considera Ferrater, guanyador del Premio Nacional de Arquitectura 2009. El director de l'estudi OAB reivindica que el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya dediqui una exposició als projectes finalistes. «La imatge que s'ha difós del guanyador sembla un dònut vermell. El trobo fluixíssim, molt banal. Espero que no sigui així. I una cosa no treu l'altra. He felicitat Joan Pascual i Ramon Ausió, però he quedat descontent de com ha anat el procés selectiu», reconeix l'autor de l'Hotel Juan Carlos I, del passeig Marítim de Benidorm i del paisatgisme del Jardí Botànic de la capital catalana.

DANIEL MÒDOL

"Trauria les reixes del Camp Nou"

«Amb la regulació vigent, el nou estadi no es pot desenvolupar. Requereix una remodelació del Pla General Metropolità», recorda Daniel Mòdol, president de la comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, que valora el disseny guanyador per ser un estadi permeable. «Permet visionar l'activitat que passa a l'interior. És un concepte atractiu, a més resol els accessos que ara són complicats. Si es fa serà una icona urbana que transmetrà una imatge viva». La seva opció passa per eliminar les reixes que envolten el Camp Nou. «Les portes del recinte han d'estar obertes perquè l'Espai Barça quedi integrat al barri de les Corts. Es tracta d'un espai públic i urbà, en què la ciutat ha d'intervenir», puntualitza l'arquitecte que va treballar en la reordenació urbana de la plaça de les Glòries. «Hem de tenir el millor estadi del món al millor espai públic», assegura l'arquitecte.

ESTEVE GASULLA

"Tan obert pot portar problemes"

Per Esteve Gasulla, arquitecte de l'estadi de Cornellà-el Prat, el Camp Nou quedarà «com si fos una instal·lació nova i l'empresa que el dissenyarà té experiència en cinc continents, així que el Barça està en bones mans». Segons la seva opinió, un dels fets que pot portar algun problema al projecte és que es tracta d'un estadi molt obert. «I això comporta problemes d'aire i pluja. Seria genial si el camp estigués al Tròpic, però no sé si serà igual a Barcelona. A tot el que estigui obert si hi poses calefacció, va malament», segons va indicar Gasulla, a la COPE. Aquest arquitecte considera que l'aforament previst de 105.000 espectadors és l'idoni. «L'estadi s'omplirà perquè al dissenyar-lo no has de pensar en el present si no en el futur i que tindràs creixement. El Barça és un club d'alt nivell mundial, de manera que no ha d'haver problemes a aplegar 105.000 persones al Camp Nou. De fet, s'ha estudiat perquè sigui així».

JOSEP BOHIGAS

Notícies relacionades

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Un Barça de Champions però amb rotacions

"M'agrada que li hagin tret murs"

El jove arquitecte Josep Bohigas ha participat en el projecte presentat per Aecom + B720 Arquitectes, juntament amb Fermín Vázquez. Des de Medellín, on participa en un congrés d'arquitectura, Bohigas explica que el projecte guanyador li sembla auster i intel·ligent. «Han premiat un edifici sense parets. Li han tret murs, l'han despullat i això m'agrada. Em recorda l'estadi del Barça en els orígens quan la façana estava construïda pel moviment de la gent», admet l'arquitecte, que ha remodelat el cafè concert El Molino i que ha guanyat destacats concursos d'arquitectura com l'ampliació del museu Thyssen de Madrid. També destaca la renúncia mediàtica del projecte conjunt de Nikken Sekkei i de Pascual i Ausió. «S'ha de tenir en compte que el pressupost era molt ajustat i que les bases del projecte exigien que no fos cridaner, al contrari, que conjugués amb els valors del Barcelona i que s'integrés amb el barri», explica Bohigas.