Un gol per a l'avi

Encara veu la imatge de Bernd Schuster al vestidordel Camp Nou, allà on hi havia una mena de frontó. Schuster agafava la pilota i xutava amb força cap a la paret. Buscava contrincants, «normalment [el defensa] Manolo i jo», recorda Ramon Maria Calderé, que van ser com una mena d’espàrrings, i amb ells disputava una espècie de partit de front-futbol . No cal dir que sempre guanyava Schuster.

Somriu Calderé, assegut al seu despatx de secretari tècnic del Sant Andreu, al Narcís Sala. Mostra la carta que la setmana passada li va enviar Josep Maria Bartomeu, en què el felicita pel seu recent nomenament. I torna a parlar de Schuster. «Era molt individualista, sobretot si el comparaves amb Archibald, que era molt més sociable. Schuster anava a la seva. Arribava i se n’anava».

Calderé ja està immers en la temporada 1984-85, la seva per excel·lència. I torna a aparèixer la figura de Schuster al vestidor del Camp Nou. L’alemany aprecia que el seu company de Vila-rodona està nerviós. «En aquells temps, en què es permetia que hi hagués públic dret, s’instal·laven 100.000 persones al Camp Nou». L’alemany se li acosta i sense que la resta de companys se n’adonin parla amb Calderé. A soles: «Escolta’m, si t’angoixes, no et preocupis. Tu roba la pilota i me la dónes. Jo m’encarrego d’acabar la jugada».

LA NIT INOBLIDABLE

Hi va haver un dia (2 de setembre del 1984) en què Calderé va debutar al Barça. Algun dia havia de ser, sobretot perquè ja anava camí de complir els 25 anys i no era qüestió de quedar-se tota la vida al filial. O pujava al primer equip o canviava d’aires. «Tenia altres ofertes. Jo seguia al filial quan companys com Rojo ja havien tingut una oportunitat. Sort que va arribar Venables». I Venables el va fer debutar al Gamper. I la premsa el va escollir com a millor jugador del torneig. ¿Qui podia impedir que Calderé fos titular? El 1984, la Lliga es va iniciar ni més ni menys que amb tot un clàssic al Bernabéu: 0-3. Magnífic presagi per guanyar la Lliga. 1984-1985, la temporada de Calderé, amb les seves mitges abaixades, el seu bigoti, i una força inesgotable fins al minut 90.

 «El meu avi estava ingressat a l’hospital de Reus i el vaig anar a veure uns dies abans de viatjar a Madrid. Volia donar-li una alegria i l’hi vaig prometre: ‘Avi, marcaré un gol al Bernabéu per a tu’». Va ser el 0-3. Ángel se’n va fer un en pròpia porta i Archibald va sumar el 0-2. «Va centrar Víctor i jo vaig rematar de cap. Va ser increïble. Debut al Bernabéu amb victòria i gol. El meu avi va tenir una immensa alegria».

Notícies relacionades

De tots els colors

"Aquell dia vaig marcar Redondo"

A Calderé no se li obliden les escenes al vestidor blanc. «Tots, a les dutxes, ens anàvem mullant, els uns als altres, cridàvem i cantàvem». Venables contemplava l’escena. Durant tota la temporada, ajudat per Graham Turner, amb prou feines va articular paraula en castellà. Era Turner qui traduïa, en grup o en privat, les consignes del tècnic. 

EL MUNDIAL DE MÈXIC

«Segueixo estant en contacte amb Lobo Carrasco i Moratalla. Però quan parlo d’aquella etapa no deixo d’entristir-me amb el record de dos amics: Ángel Pedraza i Javier Urruti». Ells ja no hi són per disfrutar amb el seu Barça del cor. Després va arribar la trucada del seleccionador Miguel Muñoz, el Mundial de Mèxic, el mal de Moctezuma i un positiu del qual es va culpar el doctor Jorge Guillén. «Jo vaig prendre un xarop, sense cap més ànim que curar-me. Va pagar l’error el doctor Guillén. Érem molt bons i va ser injust que ens eliminés Bèlgica».