"Tranquil, et volen"

Quan va entrar a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí en secret, camuflat en un vehicle fosc i per una porta desconeguda, encara li retronaven a les orelles les paraules de Pere Guardiola, el seu agent. «¡Tranquil, Luis! ¡Tranquil! ¡Et recolzen! ¡Et volen!», li va deixar anar el seu agent per telèfon, mentre ell amb prou feines sortia de casa seva, a Montevideo, plorant a l’espatlla de Sofía, la noia que l’ha acompanyat en la vida des dels 16 anys i que amb el pas del temps es va convertir en la seva dona i, a la vegada, en la seva guia vital.

Van ser tot just quatre dies després que mossegués Chiellini, quatre dies terribles per al nou del Barça. Quatre dies en què va pensar que tot estava perdut. Fins que Bartomeu li va trucar per confirmar que no canviava res. Als seus 27 anys, es veia fora del futbol. «Vaig sentir que m’havia arruïnat la carrera esportiva», va confessar la setmana passada al programa Hat Trick Barça d’Esport 3. La tercera vegada que va mossegar ho va arruïnar tot. El futbol, el seu país perquè l’Uruguai va entrar en depressió, i ell mateix.

Allà, dins el cotxe, entrant d’amagat a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, Suárez va iniciar la nova vida. Una vida furtiva. Per una porta que ni se sabia que existia –no era la principal ni tampoc la del darrere– va arribar, va ser sotmès a una revisió mèdica en secret i després va marxar al Camp Nou per firmar el contracte. El document d’una nova vida. Amb Sofía, novamentr, al costat. I sense imatges pel mig perquè la FIFA, en la seva sanció de quatre mesos –no va rebaixar ni un sol dia–, prohibia que se’l vinculés al futbol. En una petita sala de la llotja, a mitja tarda, Barto-meu i Suárez rubricaven el paper que l’unia al Barça per cinc anys. «Acceptem les imperfeccions dels éssers humans», va revelar Andoni Zubizarreta. Una foto, feta amb un mòbil, va retratar aquell moment a la llotja i va quedar com a record d’aquells dies inicials –mitjans de juliol– on ningú el podia veure.

Com un fantasma

Darrere de les llàgrimes amb Sofía, que no van ser les úniques, Suárez se’n va anar a una granja a Punta del Este abans d’instal·lar-se definitivament a Barcelona. Els primers dies, el seguien paparazzis buscant la foto de l’any. El perseguien al sortir de la casa dels sogres a Castelldefels, quan buscava un col·legi per a Delfina i una guarderia per a Benjamín, pels carrers de Barcelona... El club li va proposar viure en un luxós hotel de la ciutat, i fins i tot li va oferir una casa de lloguer mentre la família Suárez-Balbi trobava la seva nova llar. Però Luis no va voler. Estava a casa seva, a la dels sogres, la mateixa que visitava quan era un davanter tan jove com anònim al Groningen, una promesa a l’Ajax o una estrella golejadora mundial al Liverpool. Del cotxe a l’escala. Tot just cinc segons per veure el 'fantasma' Suárez.

Quatre hores diàries

Després, desapareixia. Ni rastre d’ell. Tothom el buscava, però ningú el trobava. Repartia el seu temps entre Sitges (a l’Hotel Dolce hi va establir la base inicial), i Barcelona (a l’Hotel Princesa Sofía hi va instal·lar la segona llar). No anava mai sol. Al costat, Juanjo Brau, el fisioterapeuta. El Barça s’entrenava a Anglaterra en doble sessió; Suárez, també. Però en una sala de 6 metres d’ample i 10 de llarg. Matí i tarda, quatre hores diàries enfortint-se les cames i, sobretot, el genoll, el que el va obligar a entrar al quiròfan el 22 de maig.

El Liverpool temia llavors perdre un negoci de 100 milions d’euros (el va vendre al Barça per 81), mentre que l’Uruguai es posava les mans al cap al veure’l sortir de l’hospital en una cadira de rodes quan tot just quedava un mes per al Mundial. Aquella «resecció parcial de menisc» torturava tothom, incloent-hi el Madrid que tenia molt avançades les negociacions per fitxar-lo. Va ser llavors quan Luis Enrique va aprovar que el Barça es llancés decididament per ell. Vint-i-vuit dies després de ser operat, marcava dos gols a Anglaterra i es posava a plorar sense saber que la ruïna estava per arribar. Quan va arribar, es va enfonsar. Fins que aquella «trucada del Pere», com va confessar ell, li va obrir la llum.

La companyia de Brau

Notícies relacionades

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Un Barça de Champions però amb rotacions

Ja a Barcelona, en l’època furtiva, no es va separar ni un moment del discret Brau. El genoll i la seva ment ho necessitaven. Al matí anaven al gimnàs, ja fos a Sitges o a la zona alta de Barcelona, i a la tarda es posaven a córrer. Cada dia, un escenari diferent. Ni ell sabia on aniria 24 hores més tard. A vegades, pujant rampes a la carretera de les Aigües, al peu de Collserola, altres per la llera del Llo-bregat i els jardins de Terramar. Sempre al caure la tarda. De la mossegada, ni rastre. «N’hem tractat amb els professionals adequats, és un tema privat», va explicar Suárez emparant-se en la intimitat per no revelar més detalls d’aquell tractament. «M’han preguntat 38.000 vegades per la mossegada, mai més ja. Aquesta és l’última...», va dir el davanter foragitant aquell terrible record.

Aquests mesos ha tingut temps de tornar a Liverpool per recollir les coses i acomiadar-se de Gerrard, el seu gran amic d’Anfield. Quan Brau el va entregar a l’equip (15 d’agost) havia fet 25 sessions d’entrenament. Abans de viatjar avui al Bernabéu, Suárez li va confessar aquesta setmana al periodista anglès Sid Lowe, de 'The Guardian', autor d’una biografia seva, que ja està «en el camí correcte» allunyant-se de la ruïna. «Em fan mal els peus de no fer servir les bótes de futbol», va dir Suárez després del breu debut al Gamper, l’única vegada en què es va posar el nou del Barça. Avui és el primer dia que no li farà mal res.