"Veig el Barça com a Goliat"

No és estrany que algú que fa miracles amb les mans concedeixi un enorme mèrit als que fan màgia amb els peus. L'escriptor argentí Eduardo Sacheri (Buenos Aires, 1967), autor del llibre La pregunta de sus ojos, que va donar peu a l'oscaritzada (2010) El secreto de sus ojos, de Juan José Campanella, viu al seu país l'eufòria de tenir dos compatriotes al cim del futbol espanyol «i mundial, i mundial».

Sacheri, autor recentment del guió de la meravellosa Futbolín, prefereix veure tot allò que uneix el Cholo Simeone i Gerardo Tata Martino, més que la idea futbolística que els separa. «Aquí, a l'Argentina, tenim de tot, sí, però imperen els parladors, aquells tècnics que viuen del que diuen més que no pas del que fan. I tant el Cholo com el Tata són dos executors, dos enormes treballadors, apassionats per la seva professió i terriblement responsables. I això m'encanta d'ells. I això m'encanta com a argentí».

Notícies relacionades

'¡Che, qué bárbaro!'

"L'Atlètic viu de l'error aliè"

Per a aquest afectuós autor, sempre disposat a parlar de futbol, la seva passió, el Barça, «és el Goliat en la contesa d'avui o almenys així ho veiem des de l'Argentina: enorme, poderós i, a sobre, té Messi.Aquí tots pensem que si el Barça s'aixeca bé, no hi ha manera de guanyar-lo. Han de passar moltes coses estranyes perquè aquells nois no guanyin. De manera que, per a molts de nosaltres, seria una sorpresa que guanyés l'Atlètic de Madrid; per aquest motiu considerem miraculosa la manera com el Cholo va posar el seu equip a lluitar pel títol. Miraculós i exemplaritzant».

Sacheri, des del seu estimat Buenos Aires, no entén per què es va criticar tant el Tata a Barcelona. «Em temo que li estan passant factures que no són seves. Una cosa sí que els puc dir: és un tipus íntegre, professional, honest». Per aSacheri, el Cholo avui «només té coses bones a guanyar, mentre que Martino ho té tot per perdre. Tot el que aconsegueixi Simeone és pur miracle, mentre que al Tata només li toca sostenir el pinacle de la glòria que va heretar». És clar que per aconseguir-ho, el Tata Martino compta amb Leo Messi, « principal estrella mundial. La seva virtut, al meu entendre, és el sentit col·lectiu que dóna al seu joc. Leo s'alimenta de la tasca col·lectiva per després tornar-ho tot magnificat en benefici de l'equip».