Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

La dada és una aproximació partint de les xifres no oficials que maneja l’Ajuntament de Montcada per mirar de quantificar el fenomen, conscient que la mobilitat, la vergonya i la por d’alguns d’aquests residents fa molt difícil tenir-ne una xifra actualitzada. El que ningú nega és que, des de l’últim recompte oficial del 2022, ja desfasat, el barraquisme a la zona només ha crescut.

El Mailon té dos anys. És el petit d’una família amb dos fills més ja adolescents. "No estem aquí per gust. Vull sortir d’aquest lloc pels meus fills, no mereixen viure aquí", diu el seu pare, Wuilian Gerardo. Avui, el problema continua enquistat, per no dir que ha empitjorat. "¿On són les nostres ajudes?", reclamen els barraquistes, víctimes de totes les pobreses.

L’últim incendi a les barraques va ser el divendres 19 d’abril. Els bombers van evacuar els habitants d’un campament situat al costat d’un abocador il·legal de cotxes. Però en els últims anys han sigut diversos els focs que han afectat els diferents terrenys barraquistes de Montcada. El pitjor, el del 9 de gener del 2022. El Munir i la seva parella, la Jéssica, van morir en un foc provocat per la combustió d’un braser. Ho recorda, dos anys després, el Midi, el nou habitant del lloc de la tragèdia. "Aquí vivia un noi, però va morir. Ell i la seva nòvia van morir cremats". El lloc continua igual. El Midi dorm en la mateixa estança amb parets de llauna que abans protegien del fred la parella. "És un altre matalàs però el lloc, i la por, és el mateix", diu el noi marroquí, que parloteja el castellà. Té 36 anys i viu envoltat de runa, de gallines i d’un gos guardià. Fa sis anys que està sense papers. "Abans vivia a Santa Coloma, però com que no em pagaven a la feina perquè no em fan contracte... doncs no podia pagar l’habitació i vaig venir aquí", explica l’home, que mostra esperançat la desena de cursos formatius que ha fet. "Ara la gent m’ajuda, i cuido l’hort i les gallines. Això és millor que viure al carrer", prossegueix.

L’espiral de l’exclusió

"¿Ho veus? El dolor per la mort del meu germà no ha canviat res. Van dir que els ajudarien, que les coses canviarien. Però aquí no han fet res. Al revés, tot ha empitjorat. La gent continua malvivint en aquest infern", es queixa el Sidi, habitant esporàdic de la barraca.

Efectivament, dos anys després el panorama és el mateix. Les precàries construccions, els animals i els seus habitants segueixen allà. De fet, hi ha nous terrenys habitats amb més veïns que han caigut en l’espiral de l’exclusió. Abel, Elías, Luis, Ester, Kevin, Piedad o Francisco són només alguns dels seus noms. Les seves històries es repeteixen. Treballs precaris, atur i ajudes socials insuficients. Impossible pagar-se un sostre a Montcada, Santa Coloma, Barcelona o Badalona. Desnonament, frustració, hort i barraca.

"És que aquí ningú ha posat ni un euro. Necessitem un pla d’acció i molts diners. ¿De què serveix dir a la gent que ha d’anar-se’n d’aquestes faveles si no podem donar un lloc digne on viure? Construiran una altra barraca en un altre lloc i tornada a començar", afirma taxatiu Bartolomé Egea, alcalde de Montcada i Reixac. "Estem molt preocupats pel barraquisme a Montcada. Tenim un problema i greu", continua dient Egea.

Després de l’incendi mortal, la Generalitat, l’Ajuntament de Montcada, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i el Consorci del Besòs (integrat també per Santa Coloma, Badalona, Sant Adrià i Barcelona) es van posar d’acord per realitzar un pla que posés fi al barraquisme a la zona. Un any després es van encarregar cinc diagnòstics. "La Generalitat ho va pagar i es va fer un cens". L’informe va comptar 157 residents, 74 famílies i més de 1.200 animals entre gallines, gossos, ovelles, cabres o ànecs. "Aquest informe ja està desfasat, la situació és molt canviant", avisa l’alcalde. L’última reunió d’aquest grup tècnic per eliminar el barraquisme va ser fa cinc mesos, el 27 de novembre del 2023.

L’ajuntament sí que es reuneix mensualment per tenir una mínima constància del que passa a les parcel·les. Segons aquestes reunions, l’alcalde assenyala diversos campaments barraquistes en l’actualitat. Un va ser desallotjat fa poques setmanes. Després hi ha el gran, on van morir el Munir i la Jéssica. N’ha aparegut un altre al costat de la depuradora. I n’hi ha dos més: un al costat de la cimentera i l’altre a prop de l’abocador.

"Nosaltres com a ajuntament no ho podem assumir. Només netejar la zona costa tres milions d’euros. La Generalitat ha de liderar el tema de la vivenda i donar solucions a aquesta gent", insisteix Egea. El Govern respon que estan esperant el pla de gestió que es va encarregar al Consorci del Besòs en la reunió del novembre passat, i que ha de dissenyar les actuacions que cal realitzar, els costos i inversions.

La zona que més preocupa a l’alcalde és el terreny que es troba situat al costat de la depuradora, al torrent de la Vallençana. "Hi ha un nadó nounat. Quan el vaig veure em va caure l’ànima als peus", diu. És l’Aurora. Va néixer el 21 de març passat.

Notícies relacionades

Així està la situació de les línies de Rodalies Renfe a Catalunya: els trens de l’R4 tornen a passar pel tram de l’accident de Gelida

L’Institut d’Estudis Catalans retira al catedràtic Ramón Flecha el Premi Catalunya i cessa la junta de l’Associació de Sociologia, vinculada a CREA

"Amb la pandèmia em vaig quedar sense feina, vaig gastar tots els meus estalvis i no vaig poder pagar més. Hem vingut aquí per necessitat, no volem estar aquí. Volem estar en un pis", explica el Carlos, el pare de la criatura. És hondureny, no té papers i es dedica a treballar en la construcció sense tenir cap contracte. Just parla amb EL PERIÓDICO després d’una jornada laboral.

Al terreny on viu l’Aurora ja hi ha hagut dos incendis en els últims mesos. En un d’ells, un gos va morir calcinat. "És clar que vaig passar por. Et cagues perquè si el foc s’estén, et cremes tu", diu Ester Guix, una altra de les barraquistes. Ella viu en aquestes condicions des de fa set mesos, quan la van desnonar del seu pis. "Al setembre els Mossos em van donar 15 minuts per sortir de casa meva. Era la tercera vegada que ho intentaven i ho van aconseguir", diu la dona, nascuda a Barcelona i en llista d’espera per a una vivenda social. "¿On són les nostres ajudes urgents? O ens ajuden o morirem aquí".