L'artista anomenat Neymar

En cada gol del Barça al Va-lladolid, i en van ser quatre, hi va quedar dibuixada l'artística firma de Ney-mar. Un nano que ha entrat de forma vertiginosa en el llenguatge del joc blaugrana i ja sorprèn el Camp Nou. De forma rapidíssima (ni dos mesos fa del debut oficial, com a suplent, al Camp Nou davant el Llevant) i, al mateix temps, planificada perquè la seva immersió en l'equip resultés definitiva. A cada gol, Neymar hi va deixar un detall del seu talent. En l'1-1, obra d'Alexis, el brasiler va baixar amb el cap, i d'esquena a la porteria, una llarga diagonal de Cesc des de l'eix de la defensa.

En el segon, eliminant un parell de defenses del Valladolid amb una facilitat insultant -bicicleta inclosa- abans de connectar amb Tello, el preàmbul al gol de Xavi. En el tercer, assistint Alexis en la direcció d'un atac tan directe com breu: 7 segons van passar des que Alves va robar i va marcar el xilè. I en el quart, va trepitjar l'àrea per rematar una actuació de 10.

La nit que no hi era Messi, que s'ha perdut tres dels 12 partits oficials del curs, va emergir l'artista anomenat Neymar. Disfrutant del seu nou rol com a fals davanter centre -a la primera part més vertical i profund; en la segona més associatiu i combinatiu, sobretot amb Xavi i Alves- per a gaudi del Camp Nou. Dissabte va semblar que el brasiler, que va marxar ahir amb Alves amb la seva selecció, havia estat jugant tota la vida amb el Barça quan tot just feia vuit partits.

IMPACTE IMMEDIAT / Neymar era feliç, com un nen, en aquella posició, perquè li evocava els temps al Santos i, en ocasions, amb la selecció brasilera. Però assumint des de l'inici que es tracta d'una situació conjuntural. «És el lloc de Messi, el millor del món», va dir després amb un ampli somriure el davanter, assumint amb disciplina el rol que ha d'exercir. Mentre hi sigui Leo, el seu joc i la seva posició (es va moure per la banda esquerra fins que a Glasgow va aparèixer al quart d'hora final com a fals nou) queda supeditat. Si no hi és Messi, és el torn de l'altre artista, però sent Neymar, com li va demanar Martino, no intentant disfressar-se de qui no és. El seu impacte en el joc del Barça, jugui on jugui, ha estat immediat.

Des de la banda, amb les seves assistències de gol (en suma sis), i, des del centre de l'atac, amb el seu desequilibri i la seva capacitat d'interpretar les necessitats del partit amb «intel·ligència», com recorda Tata. Ni rastre de la imatge rebel i, fins a cert punt agressiva, que procedia del Neymar del Brasil. Per no haver-hi no hi ha ni tan sols aquella famosa cresta als cabells. I la seva imatge d'indústria publicitària queda sepultada pel futbol elèctric i creatiu que camina humil en els seus primers passos pel futbol europeu. «Neymar va creixent, l'entrenador ha gestionat molt bé la seva entrada en l'equip per donar-li temps i la paciència per posar-se bé físicament i poder ensenyar-nos tot el que té», va recalcar Andoni Zubizarreta, director esportiu del club blaugrana.

SENSE POLÈMIQUES / Neymar va venir al Camp Nou per fer, precisament, el que està fent: donar una llum nova a l'atac. Evitant, això sí, entrar en la polèmica, per més que li facin penals (dos en 90 minuts davant el Valladolid) i no els hi xiulin. Digui el que digui, insinuï el que insinuï, Juan Ignacio Martínez, el tècnic de l'equip val·lisoletà. «És un geni, que desequilibra molt, però té un defecte. Si el saben vostès, no em busquin a mi per dir-lo públicament», va comentar sense aclarir res. «Jo la deixo aquí picant perquè vostès l'empenyin», va afegir el tècnic del Valla-dolid, atiant així el debat sobre la fama de pisciner que se li atribueix a Neymar.

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

DEBAT EXAGERAT / Tot va començar per les queixes de Neil Lennon, el tècnic del Celtic, que va dir que «exagerava» les seves accions per denunciar que havia provocat l'expulsió de Brown. «Em vaig equivocar, l'error va ser meu», va dir el defensa escocès desautoritzant el seu entrenador. I sense que ningú el convidés al debat, que intenta ocultar l'excel·lent rendiment del brasiler, s'hi va voler sumar ahir Jose Mourinho des de Londres. «Es va veure clarament que a la Champions hi ha la cultura del llançament a la piscina. Es va veure amb els incidents de Neymar a Glasgow i amb Balotelli a Amsterdam. Aquestes accions m'entristeixen, i em preocupen perquè jo també competeixo a la Lliga de Campions», va dir el tècnic del Chelsea, acusant Neymar de ser un davanter trampós.

Martino, prudent en l'assossegat aterratge de Neymar al Barça (el va tenir a la banqueta en els tres primers partits), no vol contribuir a aquest soroll. Ni tan sols va recórrer a les faltes que torturen el brasiler (32 a la Lliga, el 24% de l'equip) perquè no hi hagi resposta més adequada que el futbol i l'actitud de Neymar.