El disbarat de la vaga patronal

El futbol no és un banc, és un plaer. Una distracció per a l'aficionat, una forma d'esbargir-se. I una professió per al futbolista. Aficionats i futbolistes seran els afectats en cas que la Lliga pateixi alguna mena de variació en funció de si hi ha o no plantada, vaga, tancament patronal o com vulguin dir-ne els que defensen aquesta via. Jo no entraré en qui té raó. Però sí que tinc clar que les coses s'han de parlar i després adoptar una mesura de força quan toca, no a deshora. No amb el calendari tancat. No a dos mesos de finalitzar una temporada que ofereix poques dates lliures.

El problema dels clubs no és d'ingressos, sinó de la gestió d'aquests diners. No per rebre més (televisió, quinieles, apostes, publicitat...) estaran automàticament més sanejats. Sí, és lògic que els clubs discuteixin la manera de repartir-se el pastís televisiu. El gruix dels seus ingressos prové de la televisió. Partint de la base que ningú quedarà content del tot en aquest apartat, jo miraria una mica més per l'aficionat. I pel futbolista. Jo no empenyeria l'aficionat al futbol de pagament en temps de crisi. Sé perfectament que la Lliga és l'únic dels grans tornejos europeus que manté en obert part del futbol. I resulta molt llaminer veure com els veïns (Anglaterra al capdavant, Itàlia, França, no tant Alemanya) ingressen més que tu per part de les televisions. I si allà tot és de pagament, doncs aquí també, ¿no?

Mals gestors

No. En aquests temps en què la gent passa per serioses dificultats econòmiques que es noten fins i tot en l'assistència als camps -¿és cert, oi, que la gran majoria no s'omplen?- no li creïs una despesa més. No li prenguis un plaer, una distracció que té de franc. Perquè això no és una regla de tres. Els mals gestors seguiran sent dolents ingressant 5 o 25.

I deixa el Govern tranquil, que ja té prou maldecaps. És que ara els clubs ingressem menys per les quinieles, que la gent té més tirada per les cases d'apostes virtuals. I això no està regulat i per aquesta banda no veiem ni un euro... Sent cert com és, no és un cas exclusiu d'Espanya. És europeu. Global. Per tant, la seva regulació afecta més d'un país, més d'una Lliga: afecta la UEFA, les federacions i, llavors sí, els seus respectius governs. Jo no sé si, com he sentit i llegit, el Govern d'Espanya ha de compensar els clubs amb un percentatge més elevat per les quinieles fins i tot ingressant menys per aquest concepte. Vist des de fora, és un contrasentit.

Serà un disbarat si aquest assumpte desencadena una aturada i es corre el calendari de Lliga, amb la poca-soltada que suposa jugar l'última jornada després d'un parèntesi de 21 dies. Perquè la garantia d'un grapat d'euros extres no et farà més bon gestor.

Xavi i Villa

Canviem de tema. De la mateixa manera que Xavi no és al camp només per fer passades de gol, Villa no juga únicament per marcar. Sent tots dos del Barça, Xavi ha necessitat ser campió d'Europa i del món i arribar a 100 partits per rebre l'elogi de tothom. Amb ell, la selecció té una mica del Barça. I una mica del Barcelona ja és molt. Xavi aporta estil, equilibri i domini de la pilota; Villa, profunditat. El seu problema -no seu, el que li encolomen- és que és davanter. I per qui no és al camp, per qui no és entrenador, el davanter tan sols és sinònim de gol. L'error d'apreciació és enorme.

Villa no és menys perillós per haver estat cinc partits sense marcar amb el Barça. Ni deixa de fer bé la seva feina per haver trigat tres partits amb la selecció per superar el rècord de Raúl. Els golejadors són egoistes. L'equip pot guanyar, però no se'n van a dormir tranquils si no col·laboren en un gol.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Però si ja és el màxim golejador de la història de la selecció, si el seu percentatge de gols per partit és alt, és perquè fa moltes més coses que esperar la pilota i empènyer-la. Villa és sinònim de profunditat. Significa estar sempre atent per obrir línies de passada, per arrossegar els defenses i alliberar així l'espai per a altres.

¿Marcarà sempre? No. Fallar forma part del futbol. Per mi, que un davanter jugui malament o jugui bé no té res a veure amb el gol. Pel sol fet de moure's a prop de l'àrea rival ja té més números per marcar que un altre. Jugar bé o malament depèn de si has fet o deixat de fer una sèrie de detalls que no es veuen tant com un gol. En el seu cas, parlem de profunditat.