La maneta del segle XXI

Hi ha nits que valen més que una Lliga. El Camp Nou ha viscut grans moments però cap com el d'ahir, quan el Barça va convertir el clàssic en la millor obra de teatre que Mourinho hagi vist mai, una peça de museu que quedarà per a la història.Mouja té una maneta, un 5-0 que fa créixer els dos anys de dictadura blaugrana, amb un ple al cinc i un parcial de 16-2, i que farà callar durant un temps els que feien creure que aquest Madrid estava a la mateixa altura que el campió. Ja no és líder.

El Barça és d'un altre món, un equip celestial que juga pels núvols mentre la resta va arran de terra. Va ser tot tan estratosfèric que, en alguns moments, t'havies de fregar els ulls per creure que era real. I ho era. Va ser real que el Barça va donar una lliçó, enmig d'un rondo interminable que el Camp Nou va acompanyar amb aclamacions i una banda musical dedicada aMoui a Ronaldo. I no era un fado precisament.

Si hagués estat un combat de boxa, l'àrbitre l'hauria suspès per inferioritat. El Madrid no s'aguantava sobre el ring, el Barça no deixava de pegar-li, esquerra, dreta, esquerra, pim, pam, pim, pam, una pallissa impressionant, ballant com una papallona i picant com una vespa, com Muhammad Ali. Amagat al racó, Mourinho no va treure el cap encara que el públic li va demanar cantant que ho fes. «Surt de la banqueta, Mourinho surt de la banqueta...». Ni cas. El seu ego va patir el cop més dur de la seva carrera, un ganxo que li farà mal tota la vida i qui sap si marcarà la resta de la Lliga. El que sí que ha marcat és el llibre de la història dels uns i dels altres. Després del 0-5 del 74 amb Cruyff i el 5-0 del 94 amb eldream team,el Barça ja té una maneta al segle XXI, fidel a la seva condició de millor equip de la dècada. Ho és i ahir ho va demostrar amb una contundència i una elegància inigualables.

EL MÓN, ALS PEUS / El món sencer, els 400 milions d'espectadors, va admirar un espectacle excepcional marcat pels colors blaugrana des del principi fins al final. Des de la posada en escena, amb l'estadi convertit en un enorme mosaic, dibuixant un lema forjat en els cors de tots els culers, «t'estimo Barça», dels culers que van tenir el privilegi de viure-ho en directe i de tots aquells que, generació rere generació, han fet d'aquest club una cosa molt especial i que, avui, més que mai, té la millor extensió al camp, en un equip que honra una manera de viure i de jugar, un equip que quedarà en la memòria per sobre del pas del temps. Un estadi que va rebre els seus cantant l'himnea cappella, en un d'aquells moments degallina de pieldavant del qual l'equip va respondre amb un altre recital, un concert de pilota d'una orquestra sublim.

Tan bon punt va trepitjar l'escenari, el Barça va alçar la veu i es va deixar sentir com ho ha fet aquests dos anys llargs que han deixat en silenci el madridisme. Als cinc minuts, Messi va enviar la pilota al pal, en un preàmbul del que estava a punt de passar aquella nit. Es va quedar sense marcar però va ser l'assistent perfecte. En menys de 20 minuts, Xavi i Pedro ja van moure el marcador, i a partir de llavors no van deixar de moure el Madrid d'un costat a l'altre, en un ball de saló que va tenir instants d'una bellesa indescriptible. Després, va aparèixer dues vegades el que no marca gols a ningú, Villa, i, sobre el rellotge, Jeffren va marcar el cinquè, el coronament perfecte just el dia que el club estava d'aniversari: celebrava 111 anys.

Notícies relacionades

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Un Barça de Champions però amb rotacions

El Camp Nou botava i botava, demanant a Mourinho que sortís de la banqueta, buscant les pessigolles a Ronaldo, perdut en una baralla inútil que fins i tot va afectar Guardiola i que va provocar la defensa de tot l'equip, en un signe més de la fidelitat del santuari que ha construït. El Barça ha fet del seu estil una qüestió de fe, una religió que ha conquistat el món.

La nit es va tancar amb una ultima guitza del Madrid, un cop de peu de Sergio Ramos a Messi que li va valer l'expulsió. Es van quedar amb 10 jugadors. Però Mourinho no va aparèixer. El Barça se'n va anar del camp ensenyant orgullós la mà. En tenia tantes ganes. Quines coses. A l'Sporting de Preciado, amb suplents, només li van fer un gol.