Badalona deixa de pagar l'allotjament de les famílies evacuades d'un edifici en ruïnes

L’Ajuntament de Badalona deixarà de pagar aquest dimecres l’allotjament i manutenció de sis famílies que fa un any van haver d’anar-se’n de casa seva perquè l’edifici on vivien es va haver d’enderrocar per problemes estructurals.

Abdul Akkouh, Sofía Yosofi, Sana Boukchb i Karima Haabibala ho van perdre tot el mes d’octubre del 2019. Els van desallotjar d’urgència del bloc on vivien pel risc d’ensorrament que tenia l’edifici i pocs dies després es va procedir a la demolició de l’immoble, situat al número 16 del passatge de la Torre del barri de la Salut de Badalona.

Després del desallotjament van poder recuperar molt poques coses, que l’Ajuntament va guardar en uns trasters on ara no poden accedir perquè el consistori acumula factures impagades. Des de l’Ajuntament també se’ls paga, des d’aleshores, l’allotjament i, en alguns casos, reben també altres ajuts per garantir la seva manutenció.

Transcorreguts onze mesos, el consistori diu ara que deixa d’ajudar-los. L’alcalde, Xavier García Albiol, assegura que es tracta d’un gest de «justícia social» cap a la resta de veïns i famílies amb necessitats que té la ciutat. Així, aquest dilluns 28 de setembre, les famílies afectades s’han manifestat davant l’Ajuntament de Badalona per exigir solucions.

Sense lloc on anar

En total, al bloc que es va haver d’enderrocar hi vivien deu famílies, de les quals en queden sis que encara viuen gràcies a l’ajuda municipal. Dos serien ocupes, tres són propietaris -Sofia Yosofi, Sana Boukchb i Karima Haabibala- i un sisè estava de lloguer, Abdul Akkouh. No saben on aniran a partir de dimecres i amenacen d’acampar davant l’Ajuntament.

Les famílies manifesten la impossibilitat de trobar una vivenda al mercat privat, per la relació entre el preu i els seus ingressos i també per les condicions que les immobiliàries exigeixen. També es queixen de la «falta d’acompanyament real» de l’administració pública per poder superar aquests inconvenients. A més, destaquen la contradicció dels ajuts públics al lloguer, als quals a la pràctica no poden accedir si no tenen un contracte de lloguer.

«Hem de sortir d’allà i no tenim on anar. Agafarem les coses i vindrem a l’Ajuntament», explica Akkouh. «Vindrem tots. Si ens volen matar que ens matin aquí. Ha començat el fred i ja soc gran», afegeix Sofia Yosofi. Sana Boukchb té quatre fills i tampoc sap on anar després d’haver-ho perdut «tot».

En el cas dels que són propietaris, a més, han de fer front al cost de la demolició que es va fer fa un any i que l’Ajuntament va assumir de manera subsidiària, quan governaven el PSC i els comuns i que ascendeix a 482.000 euros. Ara el govern del PP els insta a pagar els rebuts, d’uns 40.000 euros per família: «No puc més: o pago el deute o busco un pis», es lamenta Karima Haabibala.

Albiol no cedeix

Malgrat el drama social d’aquestes famílies, l’Ajuntament de Badalona insisteix a defensar la fi dels ajuts, que s’han endut ja «més de 300.000 euros» de les arques municipals. Albiol assegura que hi ha famílies en una situació pitjor que estan en llista d’espera d’un pis social a qui també s’ha de donar resposta i diu que més d’un any d’ajuts «és excessiu». Pel que fa als ocupes, tanca la porta a qualsevol tipus d’ajuda en el futur.

De fet, Albiol ha anunciat que vol posar en marxa una ordenança que impedeixi que les persones que ocupen il·legalment una vivenda puguin tenir dret a ajuts com els que han rebut aquestes famílies.

«No vull viure gratis, el que vull és que ens ajudin»

Mohamed Khali, marit de la Karima, explica que arran de la pandèmia no troba feina estable i que actualment guanya uns 1.000 euros al mes, gràcies a una suplència de cuiner, amb què se suposa que ha de mantenir la seva dona, sense feina, i la seva filla de 20 anys, que és estudiant. «Pagava 400 euros d’hipoteca i ara tots els lloguers estan per sobre de 800», denúncia Mohamed.

«Albiol, abans de ser alcalde, s’havia reunit amb nosaltres i ens deia que si ell fos alcalde ho solucionava ràpid. Una vegada ha agafat el lloc ja no en vol saber res», recrimina Mohamed al primer regidor de la quarta ciutat de Catalunya. «No vull viure gratis, el que vull és que ens ajudin; no tenim res», afegeix.

L’oposició critica Albiol

Els grups de l’oposició s’han mostrat molt crítics amb la decisió de l’executiu local. L’exalcadesa i regidora de l’Ajuntament per Guanyem Badalona En Comú, Dolors Sabater, ha qualificat la resposta d’Albiol com una «barbaritat» i ha expressat que des del seu partit estaran «del costat de les famílies».

Sabater també ha denunciat el «greu problema» de vivenda que es deriva a la ciutat arran de la falta de sòl públic i per «les dificultats per accedir a un lloguer assequible» i ha criticat que Albiol convertís la seva roda de premsa en un «al·legat contra l’ocupació».

«Les famílies que van patir la desgràcia de veure com les seves vivendes es van haver d’enderrocar... ara pateixen la desgràcia del govern de dretes del PP a Badalona que els vol deixar al carrer, fins i tot amb menors i nadons,» ha manifestat el regidor del PSC Christian Carneado.

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

Per part seva, la presidenta d’ERC Badalona, Anna Maria Lara, també ha recalcat que des del seu grup recolzen les famílies reallotjades en pensions i ha insistit en la convocatòria del Consell Municipal de la Vivenda, una mesura que Aïda Llauradó (En Comú Podem Badalona) també ha reclamat amb l’objectiu de «proposar mesures per a una vivenda digna des del diàleg».

Més notícies de Badalona en l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA