El PSC registra la moció contra Sabater a Badalona per processista

Pot ser que a Badalona, ciutat basquetbolista, hi hagi qui recordi Muggsy Bogues, que amb 160 centímetres d’altura va jugar ni més ni menys que a l’NBA. Doncs amb només tres regidors en un ple municipal amb 31 butaques, el socialista Álex Pastor ha presentat aquest dimecres 6 de juny una moció de censura contra Dolors Sabater, que va arribar a l’alcaldia amb no gaire més tropa, cinc regidors. Pastor s’atreveix, com ja s’ha explicat aquests dies amb gran alarma, perquè compta amb el suport a la rereguarda dels 10 regidors de Xavier García Albiol, més un de propina de Ciutadans, una majoria que ja hi havia el 2015, quan es van celebrar les eleccions, però llavors l’ordre que va arribar des de la seu central del PSC va ser que calia posar fi a l’albiolat, fins i tot a costa de lliurar l’alcaldia a una candidatura que, tot i que es va presentar sota una amanida de sigles que semblava cosina germana del comunat d’Ada Colau, era en realitat una llista de la CUP. Pastor va facilitar la investidura de Sabater amb un nus a l’estómac. El més simple aquests dies ha estat subratllar el que era obvi, l’aparent insensatesa de Pastor, decidit a ser alcalde com Bogges jugador de bàsquet, confiat que ja posarà els taps i realitzarà les esmaixades García Albiol, segons l’opinió de tots menys dels seus, el Dennis Rodman de la política, el dolent de la pista. No tot és tan simple. És Badalona.

Hi ha diversos antecedents o claus, com es vulgui, a tenir en compte per comprendre aquesta moció de censura contra Sabater, que, segons el text presentat en el registre, es justifica per "la utilització il·legítima de la institució de l’Ajuntament de Badalona i del càrrec que ostenta per promocionar i participar del procés sobiranista, i d’altra banda per una nul·la capacitat de gestió municipal". Comença aquí un ‘estriptease’ per als profans en la vida política badalonina. Si fos una pel·li, s’anunciaria que és un film sense censures.

Amanida de noms

Primer cal viatjar en el temps, fins al 24 de maig del 2015, al que va passar en més d’una escola aquell diumenge electoral. “¿Quina és la papereta del de la cueta?”,van preguntar a més d’una taula. El podemisme o el pabloiglesisme tenia llavors una notable tirada. Es confirmaria un any després, en les eleccions generals, quan En Comú Podem va guanyar les eleccions a Catalunya i també, àmpliament, a Badalona. La marca que aquells electors buscaven a la taula de les paperetes era la de Guanyem Badalona en Comú, que encapçalava Sabater com Colau liderava la de Barcelona en Comú, però, malgrat les similituds fonètiques, hi tenien molt poc a veure. Colau viatjava de la mà d’Iniciativa. A Badalona, els ecosocialistes van menysprear l’acord amb Podem i es van presentar en solitari. Sabater era, tot i no ser militant, la cap de llista de la CUP. Per això el nus a l’estómac de Pastor en la investidura. No tenia clar qui era Guatemala i qui Guatepeor.

Les eleccions a Badalona les va guanyar amb suficiència García Albiol, més o menys com els Panzer van arrasar la cavalleria Pomorska (falsa llegenda de la segona guerra mundial, però periodísticament recurrent). Va vèncer en 30 dels 34 barris de la ciutat. El PP, entre la Gürtel i la caiguda de Mariano Rajoy, sembla que ucedeja, verb polític que no es conjugava des de 1982, però, segons reconeixen els seus adversaris, això no és clar que afecti García Albiol. Quan es passeja per aquests 30 barris on va guanyar (en alguns, amb un 50% del vot) encara es pot permetre pujolejar (un altre verb per repescar), és a dir, els parla en una sort de tu a tu que molt pocs són capaços d’emular.

L’albiolat

Pastor, expliquen al PSC, ha decidit fer un Pedro Sánchez, és a dir, moure’s abans que la inacció l’aixafi demoscòpicament. Falta menys d’un any per a les pròximes eleccions municipals. A la dreta hi té García Albiol. Un cas a estudiar. El seu mandat va ser un vodevil de corrupteles en mans de càrrecs de designació directa. Un extorsionava els comerciants pakistanesos. Una altra es va fer obres a casa a càrrec del municipi. Un regidor va deixar el grup municipal després d’encarregar fora de qualsevol control obres per valor de 700.000 euros. Badalona era la València catalana, no només per aquests tripijocs, que també, sinó perquè García Albiol va prendre notes dels seus col·legues del sud i estava decidit a apostar per les grans obres. Volia dedicar 10 milions d’euros a una piscina olímpica, per a més glòria de Mireia Belmonte.

A Pastor, fins i tots els seus li retreuen en privat que esquivi aquell passat del PP a la ciutat, però ell els respon que cal posar a l’altre plat de la balança els tres anys de mandat de Sabater i el que sembla que s’acosta. Primer el primer.

Mutació al centre

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

“Ha governat Badalona com si fos Berga”,diu criticant un exregidor socialista, que, amb tot, tem que l’aparent aliança amb el PP acabi d’enfonsar encara més el PSC. Es refereix amb això a totes aquelles ocasions en què Sabater ha exhibit Badalona, per volum de població, com la capital de l’independentisme. Ho va fer, per exemple, el 27 d’octubre al Parlament, el dia de la rocambolesca independència de Catalunya. El discurs que va pronunciar segur que no va ser aplaudit als barris on Albiol guanya amb suficiència. Però sí, i molt, al centre. A Sabater li reconeixen fins i tot els adversaris que ha tret independentistes de l’armari als barris del centre de la ciutat, abans sociovergents (segons quina fos la cita electoral) i els ha mobilitzat com ningú. Vaja, com si fossin de Berga.

És en aquest context en què cal treure a la llum l’aliança que s’estava teixint aquestes setmanes mentre que Pastor sospesava l’opció de la moció de censura. S’han succeït alguns primers contactes perquè de cara a les pròximes eleccions municipals es presentin en una mateixa candidatura els Comuns, Iniciativa, la CUP i, com a cap de llista, Sabater. Només així, consideren els defensors d’aquesta llista de macedònia, es podrà fer front a la força de l’unionisme badaloní. Pastor confia que amb la moció de censura que acaba de presentar pugui ser el tercer en discòrdia.