Quan un esport minoritari et salva de l'exclusió social

La definició d'integració és la vida de Suliman Ali (Gujrat, Pakistan, 1998). Va arribar a Badalona amb 15 anys després d'haver viscut amb la seva família en altres punts d'Espanya, deixant enrere el Pakistan. Va començar estudiant català, es va interessar per l'esport, va seguir com a participant en una lliga de barri i fins avui, quan ja és monitor.

Aquest procés a través del qual joves en risc d'exclusió social arriben per aprendre i acaben ensenyant és el que treballa l'associació La Rotllana de Badalona on Ali i tants altres -uns 4.000 a l'any en total- han utilitzat l'esport i el lleure com a eines per interioritzar valors i albirar un futur millor. 

Concretament, l'entitat treballa des del 1989 sobretot al barri de la Salut, un dels més necessitats del municipi del Barcelonès Nord: segons l'Institut Municipal de Promoció d'Ocupació de Badalona (IMPO), el tercer trimestre del 2017 va ser el barri amb més índex d'atur de persones estrangeres (22,3%) i el segon de la ciutat amb més atur total (17,9%).

"Aquest barri és una caldera d'exclusió social: es va acumulant gent que no pot sortir d'aquí i s'hi queda. En l'època de més immigració, els que arribaven veien la situació, s'espavilaven i feien un salt. Aquí s'anava quedant gent que havia d'accedir a la vivenda sense condicions, obrers no especialitzats... Es va acumulant un col·lectiu que és el que està a les llistes de l'atur o en els programes de desintoxicació", apunta Salva Periago (Badalona,1969), un dels responsables de La Rotllana. "En aquests barris no es viu, se sobreviu", agrega Olga Gascón (Badalona,1979), una altra treballadora de l'associació.

El corfbol com a recurs integrador

Tot i que l'associació promou multitud de projectes, alguns fins i tot d'intercanvi internacional, hi ha un denominador comú en el testimoni dels joves entrevistats: el corfbol -un esport minoritari, grupal i mixt- com a element integrador. Sense anar més lluny, Suliman Ali reconeix que quan va arribar a l'associació es reia del seu company Youssef Meroune (Badalona, 1995) per practicar-lo, i ara resulta que ell hi juga i dirigeix grups de nens.

"Vaig descobrir el corfbol i La Rotllana amb 12 anys, quan no sé quines alternatives de futur tenia. He estat molts anys com a voluntari fins que als 21 vaig començar com a treballador de l'associació en projectes d'esport inclusiu, especialment a la 'lliga de barri de corfbol', on fem que, a més de la puntuació clàssica, els equips sumin punts en funció del 'fair play' i el comportament dels jugadors", explica Youssef Meroune.

Per la seva banda, Jenifer García (Badalona, 1989), explica que també es va interessar pel voluntariat social a través del corfbol amb 13 anys. "Estar a l'associació m'ha ajudat a nivell personal: vinc d'una família desestructurada i la meva educació l'he après aquí; si no hagués estat a La Rotllana, seria una persona molt egoista, però he après a pensar més en el 'nosaltres' que en el 'tu". Olga Gascón, ara treballadora de l'entitat, certifica que també va començar a través del corfbol: "Apostem per aquest esport perquè t'ensenya moltíssims valors educatius per lluitar contra realitats difícils com les drogues".

Del voluntariat al treball

A més de la integració i evitar l'exclusió social, des de La Rotllana busquen que els joves trobin, a través de l'educació no formal, possibles vies professionals per dedicar-s'hi en un futur. És el cas de Melenny Huayamabe (Portoviejo, Equador, 1998) que, com els seus companys, també juga a corfbol, és monitora i assegura que el seu pas per La Rotllana li ha servit per descobrir la seva part vocacional: "A nivell

professional, el voluntariat m'ha ajudat molt".

El cas més paradigmàtic del voluntariat com a mitjà per acabar treballant és el d'Olga Pérez (Badalona, 1973), que juntament amb Salva Periago van començar a l'esplai Chiribiripum, el germen de La Rotllana. Pérez, ara professora, es va iniciar com a participant a l'esplai amb 8 anys i als 15 es va fer monitora. "El meu estil de vida a l'esplai és el que m'ha fet desembocar en la meva professió". Olga Gascón ho descriu com una sort de retorn: "L'entitat em va donar uns valors importants i jo vaig tenir l'oportunitat de retornar-los-els ajudant als altres".

"Del grup en què tu vas començar, ¿qui no ha anat a la presó?", pregunta a Olga Pérez Salva, que va ser el seu monitor al principi. I comença a relatar: "Els xavals que van començar amb nosaltres, d'entre 16 i 19 anys, han acabat sent camells, violadors, traficants de drogues... Alguns han mort", apunta Salva, ressenyant les dificultats socials del barri de la Salut. Olga, que estava en aquell grup, reconeix que, si no hagués estat pel voluntariat, ella potser hauria anat per aquest arriscat camí: "Jo podia haver seguit per aquest camí. Recordo que una vegada vaig tenir en les meves mans un ventall de substàncies diverses i vaig dir: 'Que bonic...', però, per tot el que la meva família m'havia inculcat, me'n vaig anar per un altre camí".

L'educació no formal, refugi de la delinqüència

Quan Salva parla de la raó de ser de l'associacionisme relacionat amb l'educació no formal per donar sortides en barris marginals, al·ludeix a la seva generació, la del cavall. "Els meus col·legues de la Salut es van anar 

quedant tirats als cotxes o als carrers; primer va ser l'heroïna, després va arribar la SIDA i finalment veies que la gent portava un ritme de vida que qui millor es comportava tenia una ordre d'allunyament per pallisses a la dona".

"Si no tenen oportunitats als barris, els joves acaben accedint a les drogues fàcilment, ressenya Olga Gascón", que reivindica que "no per viure en un barri marginal són joves sense talent: el que necessiten és vivències, intercanvis i fórmules que no troben en el seu entorn". "Això és el més frustrant: veure gent superguapa que no té recursos per sortir d'on és", conclou Salva.

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

Pel que fa al suport a l'associació per part de l'Ajuntament de Badalona, des de La Rotllana recorden "la retirada total de subvencions quan Albiol (PP) va arribar al Govern local", però tampoc valoren especialment bé la gestió de l'actual executiu (Guanyem Badalona, ICV i ERC): "N'esperàvem més", sentencien, reafirmant la base social amb la qual compta l'associació per seguir cap endavant.

Més notícies de Badalona a l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA