‘AFTERWORK’ D’EL PERIÓDICO

Josep Ametller: «Ho vaig deixar tot per anar a vendre cols»

  • El cofundador d’Ametller Origen repassa la seva trajectòria i analitza les claus del seu èxit en una conferència organitzada per EL PERIÓDICO

  • La companyia preveu continuar creixent per ara dins de Catalunya i descarta, de moment, incorporar un soci aliè a la família

Josep Ametller: «Ho vaig deixar tot per anar a vendre cols»

ZOWY VOETEN

4
Es llegeix en minuts
Paula Clemente
Paula Clemente

Periodista

Especialista en Consum, start-ups, sector emprenedor

ver +

El que va començar amb una parada familiar en un mercat ambulant avui és una xarxa de 121 botigues que va ingressar l’any passat 380 milions d’euros i que dona feina a 3.400 persones. Un conjunt que, per als seus impulsors, és la prova que amb voluntat, energia i, sobretot, ambició es pot aconseguir gairebé qualsevol cosa. Perquè com posa sobre la taula un orgullós Josep Ametller, fundador i conseller delegat del grup Ametller Orgien, aquesta companyia responsable dels supermercats Casa Ametller va començar amb els coneixements sobre el camp de dos germans de 27 i 35 anys, una mica d’experiència en el món empresarial i 30.000 euros. Ni un més, ni un menys.

Aquest pagès convertit en empresari ha sigut el protagonista de l’últim ‘afterwork’ que organitza EL PERIÓDICO, un cicle de conferències que se celebra dins de la Casa Seat pel qual han passat ja Ferran Adrià, Juan Carlos Unzué o Rafael Vilasanjuan, entre d’altres. Va protagonitzar un col·loqui moderat pel director de relacions institucionals de Prensa Ibérica a Catalunya.

«El que més m’agradava era anar al mercat i això em va crear una vocació: jo de gran volia fer això», va recordar Ametller. Tant és així, que uns cinc anys més tard, ja major d’edat, va voler muntar un sistema telefònic perquè els veïns o clients que compressin verdures, fruites o ous de la seva petita granja familiar rebessin les comandes a casa. «Si hi arriba a haver internet muntem l’Amazon de la ‘pagesia’», va dir fent broma l’emprenedor. «Va ser el meu primer fracàs, però de voluntat, perquè no vaig arribar a fer res», va confessar.

Però la idea d’intentar dignificar l’ofici va seguir allà. El va acompanyar fins i tot en la seva primera feina a Alcoa, on va començar amb l’equip de manteniment i va acabar com a responsable del grup d’enginyeria de la planta. Això, no obstant, no li posava la pell de gallina. «El que em posava la pell de gallina era fer olor de tomàquet i veure que la gent tornava a comprar» a la parada que muntaven al mercat ambulant amb la seva família.

Per això que li proposés al seu germà muntar alguna cosa amb més cos. «Ho vaig deixar tot per anar a vendre cols», afirma Ametller. «No ho hauria fet si el meu propòsit fos petit», assegura. Van començar convertint la parada ambulant en una plaça fixa al mercat municipal i la resta és història: «Vist en perspectiva dius ‘Deu n’hi do’ el que hem fet».

Austeritat i reinversió

Casa Ametller, que s’identifica com a «casa» precisament perquè la idea sempre va ser acabar venent productes més enllà de les hortalisses, obre entre 10 i 15 botigues a l’any i la seva idea és continuar evolucionant el concepte. La clau són els deu anys que s’han passat treballant 15 hores al dia i que reinverteixen pràcticament tot el que guanyen. «Com que som austers de raça i no hem de repartir dividends per portar un tren de vida que no volem, ho reinvertim tot», va explicar. Els dos socis fundadors, per cert, no tenen cap intenció de moment d’acceptar altres figures en l’accionariat. «No és un problema de no tenir ofertes, és un problema que tingui sentit per a nosaltres», va justificar.

Així, la companyia preveu expandir-se a aquest mateix ritme els pròxims anys. Ho farà per ara dins de Catalunya, on la cadena encara té marge de creixement, tot i que no descarten a llarg termini aterrar en altres punts d’Espanya o fins i tot fora de les fronteres del país. Preguntat per si això afectaria el seu sistema (la producció de fruita i verdura és pròpia en un 65% de mitjana al llarg de l’any), Josep Ametller va ser taxatiu: «El que hem d’exportar és un model, no un producte».

Aquest model és producció de proximitat, condicions climàtiques adequades, vendre alimentació fresca i mantenir-se al marge de tot el que sol vendre un supermercat més enllà de l’alimentació. «Els nostres clients saben que mai podran fer la compra de casa completa allà», va concloure l’empresari, que va insistir que el seu objectiu és precisament aquest: ser el punt de referència de l’alimentació fresca. 

Agroparc i ‘start-ups’

Notícies relacionades

A més, en una altra mostra d’ambició que –segons el seu discurs–, Ametller identifica com a ingredient imprescindible de la seva història fins aquí, la companyia té altres grans plans en l’horitzó.

El més important, un agroparc d’unes 220 hectàrees a l’Alt Penedès en el qual, si tot va bé, treballaran unes 3.100 persones. El seu calendari diu que això serà a principis del 2025, tot i que l’empresa està pendent de l’autorització tècnica de l’administració pública per posar el projecte oficialment en marxa. Aquest parc, que necessita 180 milions per convertir-se en realitat, és un complex que combinarà agricultura, ramaderia, agroindústria, generació d’energia renovable i tecnologies d’última generació per fer molt més eficient l’activitat de qualsevol d’aquestes àrees. La iniciativa inclou també crear un fons d’inversió de fins a 30 milions per finançar ‘start-ups’ agroalimentàries. De fet, Ametller va assegurar que ja té socis interessats en aquest vertical, tot i que això només es convertirà en realitat si ho fa vinculat a l’Agroparc.