Fawzia Koofi, exvicepresidenta del Parlament de l’Afganistan: "Si els talibans ataquen el Pakistan, ¿no atacaran Occident?"

¿Quina és la situació actual a l’Afganistan, quatre anys després de la tornada dels talibans?

Controlen tot el país per la força. El poder principal resideix a Kandahar, on viu el líder talibà. Ell ho controla tot i els ministres, que són a Kabul, no tenen cap poder de decisió. Els grups ètnics i religiosos no formen part del poder. Els talibans reprimeixen qualsevol que parli en contra seu o que els critiqui en els mitjans. Per descomptat, no existeix la llibertat de premsa. Segons l’ONU, el país s’ha convertit en un refugi segur per a nombrosos grups extremistes violents. Així que, després de quatre anys, no només s’oprimeix les dones, sinó que l’Afganistan ha retrocedit i està en mans d’un grup de persones que creuen que si penses com ells, tens dret a existir, però si no, no pots estar en aquest món.

Quan van tornar es va parlar dels talibans 2.0, però molts van avisar que eren els mateixos que havien deixat el país 20 anys enrere.

Alguns diplomàtics, especialment nord-americans, van impulsar la narrativa dels talibans 2.0 assegurant que havien canviat. I reconec honestament que, durant la negociació (a Doha), els talibans van emetre declaracions públiques que els mostraven com a moderats. Recordo un portaveu talibà dir en una reunió a Moscou que les dones podrien anar a l’escola, a la universitat i treballar. L’única condició era que tot s’havia de regir pels principis islàmics.

¿Què ha canviat respecte a l’anterior règim talibà?

L’únic que ha canviat és la societat. El 1996 els talibans van prendre el poder en un moment en què hi havia diverses guerres i el país patia pobresa, violència i caos. El Govern es dedicava principalment a combatre els talibans. La llibertat de premsa i el desenvolupament del país eren gairebé inexistents. I la gent tenia por, volia algun tipus de pau. Però quan els talibans van tornar el 2021, l’Afganistan ja estava completament desenvolupat. Teníem un Parlament, les institucions governamentals funcionaven, els mitjans de comunicació eren dels més dinàmics de la regió, teníem una Constitució que respectava la igualtat. El país s’havia transformat en termes de llibertat. Aquests canvis han permès que ara la societat estigui resistint millor la repressió talibana. La gent sap utilitzar un telèfon i internet.

¿Com és avui ser dona a l’Afganistan?

¿Com se sent algú quan perd la seva feina, quan li arrabassen els seus somnis? No poden anar a l’escola ni a la universitat. No poden ni tan sols sortir soles a prendre aire fresc, anar al gimnàs, al parc, a un saló de bellesa... No poden ni agafar un taxi soles per portar el seu fill malalt a l’hospital. Però, sobretot, crec que han arrabassat el sentit de l’esperit de llibertat. I jo no vull això. Perquè, quan et reprimeixen, les teves exigències disminueixen cada vegada més. No obstant, hi ha un límit per a la repressió. En algun moment, la gent explotarà.

Notícies relacionades

Mor Dick Cheney, el cervell que va dissenyar la guerra de l’Iraq

La CE avisa Ucraïna per la corrupció però reconeix avenços en l’adhesió

En alguna entrevista ha dit que el problema talibà pot acabar traspassant fronteres i hi podria acabar havent un altre 11S.

Molts pensen que l’Afganistan és massa lluny. Però sovint oblidem que els atacs de l’11 de setembre del 2001 es van planejar des de l’Afganistan. Si deixem la situació així, no sabem quan es planejarà el pròxim atac des de l’Afganistan. I mira el que està passant ara al Pakistan. Els talibans estan atacant el país veí, que els havia donat empara, tractava els seus ferits, acollia les seves famílies i allotjava els seus negocis. Si el Pakistan està sent atacat, ¿creus que Occident no ho serà?