La CE avisa Ucraïna per la corrupció però reconeix avenços en l’adhesió

Ucraïna podria estar preparada per tancar les negociacions per entrar a la Unió Europea l’any 2028 si segueix per aquest camí, però per aconseguir-ho necessita accelerar les reformes en l’àmbit de l’Estat de dret i la lluita contra la corrupció, va advertir ahir la Comissió Europea en el seu informe d’avaluació sobre els progressos dels països candidats a entrar al bloc.

Ucraïna va rebre l’estatus de país candidat a penes uns mesos després que Rússia envaís el seu territori. Llavors era una qüestió merament simbòlica. Una manera de mostrar a Moscou que l’ús de la força no frenaria el suport comunitari a les aspiracions europees dels ucraïnesos. "Cap país ha implementat mai reformes tan profundes estant en guerra", va dir la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, en roda de premsa, reconeixent que per a Ucraïna és una qüestió de seguretat.

Els esforços i els avenços de Kíiv són notoris i Brussel·les els reconeix. "Estic plena d’admiració per aquest país", va afirmar la comissària d’Ampliació, Marta Kos. Per a l’eslovena, no és tant una qüestió de terminis –Ucraïna es posa d’horitzó l’any 2028–, sinó d’ambició. Tant Ucraïna com altres països "han combinat ambició amb acció".

La cara i la creu

Alhora, per a la Comissió, l’entrada en el bloc és una qüestió de mèrits. "Estem sent tan durs amb Ucraïna com faríem amb qualsevol altre candidat", va afegir Kos. La comissària va destacar en aquest sentit la necessitat que Kíiv "continuï fent progressos en la lluita contra la corrupció" al país.

La Comissió destaca en el seu informe preliminar que les institucions especialitzades de lluita contra la corrupció al país van augmentar les investigacions, enjudiciaments i sentències. Però també que aquesta tendència s’ha estancat en altres organismes encarregats de fer complir la llei. Així mateix, el Parlament ha aprovat una llei que desmantella algunes de les salvaguardes que garanteixen la independència d’aquestes institucions. "Aquests esdeveniments generen dubtes sobre el compromís d’Ucraïna amb la seva agenda anticorrupció", adverteix l’Executiu comunitari.

D’altra banda, la Comissió Europea veu Albània i Montenegro, que esperen acabar les negociacions d’adhesió al bloc l’any que ve, com els líders de l’ampliació. Brussel·les certifica en el seu informe que si continuen amb les reformes a aquest ritme, podrien complir amb el termini que s’han marcat.

Kos va destacar el progrés "sense precedents" d’Albània com a resultat del "compromís polític" del país, on un 91% dels ciutadans recolzen l’entrada a la UE. Mentre que Montenegro s’ha convertit en el país que més ha avançat, i se situa al capdavant del procés d’adhesió. "És el país més preparat per entrar a la UE", va assegurar la comissària.

Bloc proeuropeu

Moldàvia, que duu a terme un procés que ha estat des de l’inici vinculat al d’Ucraïna, també ha fet avenços importants. En aquest cas Brussel·les destaca en particular els resultats de les eleccions parlamentàries al país que van enfortir la majoria proeuropea en el Govern. Altres països, com Macedònia del Nord o Kosovo, també continuen fent reformes importants en el seu camí cap a la UE. Mentre que a Bòsnia i Hercegovina o Sèrbia el context polític ha frenat en gran manera la feina feta per fer passos en la integració en el bloc. L’estreta relació de Belgrad amb Moscou fa encara més complex aquest procés, amb Brussel·les exigint els candidats que s’alineïn també amb la UE en matèria de política exterior.

L’altre país que segueix lluny de formar part del bloc és Turquia, tot i que això no és cap novetat. Les negociacions amb Ankara estan congelades des del 2018, atès el deteriorament del sistema democràtic del país, la independència judicial i el respecte als drets humans. Però el cas més greu és el de Geòrgia. Per a la comissària d’Ampliació, Kos, Geòrgia és un país candidat "sols sobre el paper". El Govern actual ha suspès el procés d’adhesió a la UE, i ha sumit així el país en una crisi política, social i institucional que ha derivat en mesos de protestes. La resposta de Geòrgia ha sigut optar per la repressió de l’oposició.

En el seu informe, la Comissió descriu un "greu retrocés democràtic" i crida el Govern a fer marxa enrere. La comissària d’Ampliació ha sigut duríssima. Adreçant-se a l’Executiu georgià, Kos va etzibar: "Escolti la seva població i deixi de ficar a la presó els líders de l’oposició, periodistes i tots aquells que pensen diferents de vostès. Llavors, podrem parlar".

Pau, prosperitat i solidaritat

"L’ampliació ja no és una idea abstracta, és una possibilitat realista", va dir el president del Consell Europeu, António Costa, en una publicació a les xarxes socials. Com "una oferta única" o "una promesa de pau, prosperitat i solidaritat", la va descriure la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen. Però aquesta oferta depèn de fer "les reformes adequades" i tenir "una ferma voluntat política", va afegir.

Notícies relacionades

Fawzia Koofi, exvicepresidenta del Parlament de l’Afganistan: "Si els talibans ataquen el Pakistan, ¿no atacaran Occident?"

Mor Dick Cheney, el cervell que va dissenyar la guerra de l’Iraq

Malgrat el missatge d’esperança dels líders, que la situació geopolítica actual ha tornat el pes estratègic a la política d’ampliació i que la Comissió insisteix que és una qüestió de mèrits, a la UE no hi ha ganes de créixer. Bona part dels països reconeixen que abans de donar la benvinguda a nous països, el bloc necessita reformar-se.

"Hem demanat als candidats que facin reformes, però també nosaltres hem d’estar a punt", va reconèixer Kallas. "No podem acabar en un context en el qual diem que es tracta d’un procés basat en mèrits, però quan ells han fet els deures, nosaltres no". Aquest debat sobre les reformes que el bloc necessita emprendre està encara per produir-se.