Leticia Moreno torna a BCN amb aires de tango

L'aclamada violinista madrilenya Leticia Moreno torna a Barcelona com a protagonista d’un concert benèfic al Palau de Pedralbes, el Volvo Christmas Concert. I ho fa amb el seu últim disc sota el braç, un deliciós CD amb ànima de tango dedicat al compositor argentí Astor Piazzolla. Malgrat que el repertori serà variat, inclourà també alguna peça del seu nou treball, gravat amb la London Philharmonic dirigida per Andrés Orozco-Estrada.

La tercera edició del Christmas Concert de Barcelona recaptarà fons per a la Fundació Boscana en una nit que després del recital permetrà conèixer l’artista en un còctel homenatge a Boadas. «Acostumo a involucrar-me en causes solidàries i aquest concert és la meva manera de col·laborar en la millora del nivell de vida de persones discapacitades», diu Moreno, que recentment acaba de llançar el seu propi projecte solidari: Músics per a Unicef. «És una plataforma on músics de tot el món poden donar la seva música, i així emocionar el públic per provocar accions palpables. Per a mi no n’hi ha prou amb pagar una quota al mes. Volia oferir alguna cosa més, com aquest valor intangible de l’emoció que causa la música».  

Moreno és l’única violinista espanyola que ha firmat en exclusiva amb Deutsche Grammophon, amb qui ha gravat Piazzolla, el seu tercer disc amb el prestigiós segell groc. A més de la London Philharmonic, hi col·laboren també membres del Quinteto Tango Nuevo, amb el qual l’argentí va investigar nous camins musicals. Actualment la formació compta amb el bandeonista Pablo Mainetti, deixeble directe de Piazzolla que la va ajudar a penetrar en les obres del compositor; José Gallardo, al piano; Janne Saksala, jazzejant amb el seu contrabaix, i l’arpista Remy van Kesteren, que substitueix la tradicional guitarra de la formació original creada per Piazzolla.

«Per fer aquest disc vaig haver de deixar de banda tots els meus principis. L’únic que em va servir va ser ficar-me en la pell del compositor. Vaig haver de rebutjar totes les coses apreses en la tècnica del violí clàssic, com la forma d’agafar l’arc o perseguir un so adequat. En aquest sentit, acostar-me al tango ha sigut un procés llarg i ardu però molt bell», admet Moreno. L’entusiasme dels seus col·legues durant la gravació i el seu suport van ser fonamentals a l’hora de trobar-se prou còmoda per deixar-se dur i improvisar en cada presa. «Les repeticions en aquest cas van ser purament creatives», afegeix.

Fàcil i profunda 

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El disc obre amb una inspirada versió Las cuatro estaciones porteñas i acaba amb la Milonga del Ángel, una peça molt més íntima. Oblivion i el Concierto para quinteto també figuren en el disc amb el cèlebre tango Adiós, Nonino i Le Grand Tango. Aquesta última és una peça que Piazzolla va dedicar al gran violoncel·lista Mstislav Rostropóvitx, que va ser mentor de Montero. 

«La música de Piazzolla és directa i bonica. Fàcil, però alhora profunda», diu del compositor que va portar el tango a les sales de concerts. «La seva música arriba a tots els públics perquè és cosmopolita. Té influències de jazz, del tango, del folklore llatinoamericà, de compositors com Stravinsky, Bartók, Bach i Vivaldi, que es transparenten a través de la seva música com no havia vist abans en cap altre compositor».