Montse Carreras: «Viure en una colònia era còmode, la fàbrica s'ocupava de tot»

FIRA TÈXTIL DE CAL ROSAL. Zona Comercial de Cal Rosal (C-16, sort. 92). Olvan (Berguedà).

10.00

Cal Rosal, a pocs quilòmetres de Berga, va ser una de les grans colònies tèxtils que es disseminaven al llarg del riu Llobregat. Aquest any se’n compleixen 150 des que les màquines de la fàbrica vella van començar a caminar, i amb ella, una forma de vida. La primera Fira Tèxtil de Cal Rosal li ret tribut amb parades artesanals, tallers i espectacle de clausura de Gog Magog (17.00 h). Montse Carreras, regidora de cultura d’Olvan, hi serà.

–¿Sempre va viure a Cal Rosal?

–Vaig néixer a Berga, però m’he passat la vida aquí. Als 14 anys vaig començar a treballar com a teixidora. Fins al 1992, quan va tancar.

–¿No va pensar a marxar-ne?

–M’agrada Cal Rosal. Gairebé tots els meus companys se n’anaven a Barcelona. Les colònies tenien fama d’esclavistes. No podies aspirar a grans coses, però si et pares a pensar, era una vida molt còmoda.

–¿Per què?

–La vida de Cal Rosal girava al voltant de la fàbrica. Tots ens coneixíem i les necessitats estaven cobertes. Els pisos eren de la fàbrica. Si una cosa es trencava, la fàbrica s’ocupava que l’arreglessin.

–¡Dret a vivenda i assegurança!

–I els germans Rosal van muntar un convent de monges, que s’encarregaven de les criatures i de les solteres que venien a treballar.

–¿Per guardar la moral?

–És clar. Les noies estudiàvem la primària amb les monges. Els nois anaven amb un professor després de pàrvuls. Tots ens trobàvem a missa. A missa s’hi havia d’anar.

–¿Tenien botiga pròpia?

–Hi havia un economat laboral, on tot era més barat. Al costat, la barberia, amb dutxes. Els diumenges, els homes s’emportaven la muda i s’arreglaven allà.

–¿I les dones?

–Als pisos més vells hi havia dutxes comunitàries per a cada escala. Al meu, de la postguerra, ja hi havia bany, però d’aigua freda, ¿eh?

–¿Què en queda d’allò?

–Ruïna, tot ruïna. Tot i que hem recuperat el teatre, i el centre recreatiu és un restaurant. Cal Rosal és un lloc molt viu. Vam sobreviure al tancament de la fàbrica, la desaparició del tren...

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–¿I vostè segueix teixint?

–He tancat quatre fàbriques comptant Cal Rosal. S’enduien la producció a la Xina o el Marroc. Va arribar el meu moment de sortir i estudiar. Llavors sí. Però posar-se davant d’un teler és molt bonic. A la gent li agradarà descobrir-ho.