Rosa Gil: «Vaig recuperar les dones per a la sala, on els corresponia»

Vaig néixer al mateix establiment on hi ha Casa Leopoldo un 6 de març del 1949. Quan cap als 5 anys vaig deixar per fi de gatejar, el meu avi ja em va posar un caixó perquè fregués els vasos dels cafès. Després vaig anar creixent i vaig passar a treballar només els caps de setmana, a la cuina. Llavors anava a un col·legi on no em donaven menjar, així que el meu avi cridava dues putetes veïnes i els passava una cassola perquè mengéssim elles i jo. Després vaig canviar de col·legi, a un de francès, i a més de seguir treballant els caps de setmana, traduïa els clients francesos del restaurant.

Cap als 20 anys vaig decidir anar-me’n a Anglaterra, on vaig passar dos anys llargs. Volia demostrar-me a mi mateixa que podia viure de les meves capacitats. I al tornar... llavors va tornar a aparèixer al meu camí el torero portuguès. L’havia conegut amb 14 anys, quan acompanyava el meu pare. Va ser aleshores, aquell mes de juliol, quan José Falcón, el torero, em va dir: «Rosa, no t’estimo, però et necessito». El 29 de novembre de 1973 ens casàvem. Vuit mesos després el va matar un toro, i dos mesos més tard va néixer la nostra filla.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Vaig treballar un parell d’anys en una agència de viatges, per aïllar-me de la sobreprotecció familiar, i amb 27 anys vaig tornar a Casa Leopoldo, a la sala. Llavors manaven els homes, i així va ser fins que van començar a morir. Llavors jo vaig fer sortir les dones de la cuina i les vaig recuperar per a la sala, el lloc que els corresponia.

El 1997, quan va morir el meu pare, vaig agafar el timó i vaig definir la meva pròpia clientela, gran part d’ella procedent del món de la faràndula i el periodisme. Ara el negoci ha tingut una nova pujada, després de recompondre l’establiment... Però, atenció, sense canviar-ne l’atmosfera ni l’essència. Tinc un patrimoni, sóc filla única, la meva filla també ho és, tinc un gerent fantàstic, un gran maître i un primer cuiner excepcional. I quan aquest es retiri, ja està format el que el succeirà, perquè no canviï el perfil de Casa Leopoldo: familiar i paternalista.