Arturo Valls, el pardal de Montolivet

Malgrat el seu nom científic (Passer domesticus) el pardal no és precisament una criatura domèstica. Ni domesticable, tret que es reculli del niu quan és un pollet i s’acostumi a la mà que l’alimenta. És veritat que li agraden els ambients urbans. Però és un element esquerp. Sol tafanejar els humans, però no suporta, al seu torn, ser tafanejat.

El barri valencià de Montolivet és famós entre els ornitòlegs per la seva abundància de pardals. No se sap si hi arriben atrets pel Museu Faller que hi ha ubicat o, potser, perquè els agrada tafanejar els feligresos quan visiten la icona de la Mare de Déu de Montolivet que floreix a l’altar major d’aquesta parròquia, una exquisida obra del segle XIV procedent de l’escola de talladors de Siena. Només en els tarongerars de Sagunt es poden observar aquestes concentracions de pardals. Fins i tot s’hi ha arribat a detectar el raríssim pardal negre, corrent a Califòrnia i a Mèxic però gairebé desconegut a Europa.

Abduït per la tele abans d’acabar la carrera de periodisme, Arturo Valls, nascut a Montolivet, va debutar joveníssim a l’emissora local Valencia Te Ve, concretament al programaLa luna de Valencia, on va tenir com a partenaire Carmen Alcayde, famosa anys després pel pestilentAquí hay tomate(Tele 5). Arturo Valls va resistir bé aquella companyia tan tremenda i, advertit el Gran Wyoming de la desimboltira i el saníssim sentit irònic de Valls, el va fitxar el 1996 per al seu mític, original i autènticCaiga quien caiga(Tele 5). Allà va aprendre l’art, l’essència, d’aquest programa: disparar a l’ocellot i respectar l’ocellet.

Va fer molt bé els deures. El setembre del 1999 va viatjar a Barcelona per cobrir la Diada, i així que va veure l’alcalde li va cridar: "Hola, Joan Clos van Damme". Ho va deixar anar amb tanta habilitat que el regidor no sabia si era un piropo o una conya. El desembre del 2002, pocs dies abans que clausuressin el programa per ordre superior, Arturo va perseguir el president Aznar fins a la cimera de Copenhaguen, i allà li va xiuxiuejar: "Amb la influència que té vostè, ¿no podria buscar-me un foradet a TVE-1?". ¡Ahhh! Només li va faltar afegir: "Al costat del servicial Urdaci, per exemple". Al cap de gairebé tres anys, Valls va ser requerit per acompanyar Manel Fuentes al nouCQCde Tele 5, on la causticitat va ser transformada en xampú amb ou.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Però qui ho té del néixer ja no ho deixa i, el maig del 2005, li vam sentir un comentari saborós, quan el Príncep va presidir a Terol el Congrés Mundial del Pernil Ibèric. A l’advertir Valls que el regi hereu inaugurava un forassenyat monument al pernil, va exclamar a punt de morir-se de riure: "És la seva feina. Al matí es col·loca la cara de somriure i la maneta de saludar i, apa, al carrer". ¡Ah! Era la brasa que encara li quedava a Arturo d’aquell altreCQC, l’autèntic.

De la seva trajectòria posterior cal destacar el seu excel·lent treball a la comèdia de situacióCamera café(Tele 5), on va interpretar amb molt ganxo, i èxit, el personatge de Jesús Quesada. En l’actualitat presenta l’enginyós i incisiu¡Vaya tropa!(Cuatro), un macramé d’esquetxos amb intenció, programa inspirat en l’acreditat¡Vaya semanita!d’Euskal Telebista.