Domingo Soler, un pintor recuperat a Sabadell

La galeria Traç d’Art de Sabadell

(passeig de la plaça Major, 27) té una excel·lent presència cívica, afectada ara per les obres ferroviàries. L’he conegut per primera vegada ara, gràcies a l’exposició que actualment ofereix: una excel·lent i àmplia selecció d’olis de Domingo Soler Gili (Sabadell, 1871-1952), pintor amb excel·lent trajectòria a Catalunya i pare de Soler Puig, un altre pintor que des de Sabadell va saber projectar la seva capacitat creativa.

Soler Gili es va formar a la seva ciutat natal juntament amb Vila Cinca, patriarca d’una família de pintors que va tenir en Vila Arrufat un membre molt notable, així com ho va fer a Barcelona a través de les classes d’Antoni Caba i altres excel·lents artistes a la Llot-

ha. Va cultivar especialment el paisatge de la nostra terra amb un especial sentit integrador de totes les seves belleses. Va saber crear atmosferes i va situar sota uns cels matisats amb bromes, el blau de les muntanyes i el verd dels prats. La seva pintura era sensible i jo sento especial apreci per la seva obra perquè, tot i que va venir després dels modernistes que van portar el sentit del que és propi, va ser un mestre més pròxim que va estimular els seus contemporanis a creure en el nostre entorn.

Això va ser important per a molts ciutadans –jo em trobo entre ells– que en anys difícils com els de la postguerra vam trobar en la seva obra una crida a la confiança. S’havia perdut molt i res en el futur seria com abans, però quedava la terra com a expressió de la constància. Ell l’havia estimat i entès d’una manera molt pròxima, vista del natural en núvols, muntanyes i boscos, en pallers i bodegons, en cases de camp i en pobles mariners. Va ser un artista molt complet, que convenia recuperar i que es pot tornar a projectar des de Sabadell, que en el seu moment li va concedir la medalla de la ciutat i el va tenir com a president de la seva agrupació d’aquarel·listes.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Deixeble de Soler i Rovirosa, va aprendre el millor de l’escenografia catalana i, estudiant a París i pensionat a Roma, va captar els nous temps de les primeres dècades del segle XX. Va preferir una pintura que seguís el que havien fet els seus mestres i dins d’això va cultivar els diversos gèneres. He de fer menció especial de les seves aquarel·les, molt subtils i fresques quan captava boscos, així com de les seves representacions de rams de flors amb olis sobre cartró. Però no es tracta d’excepcions, sinó d’un tractament personalitzat de cada tema per obtenir els millors resultats pictòrics.

S’ha de situar cada artista en el seu temps i crec que Domingo Soler –així solia firmar les seves obres– va ser un artista notable que convenia recuperar. Hi ha hagut oportunitat per fer-ho i s’ha aconseguit oferir una excel·lent i àmplia exposició que crida l’atenció i que hauria de ser visitada per tots els amants de la nostra pintura.