entrevista amb el director i càmera

Benet Román: «La desgràcia no ha de ser lletja»

Procedent de la publicitat i el videoclip, la seva primera incursió en el documental social amb un curtmetratge que denuncia la situació de la dona mexicana aspira a un premi Goya.

Benet Román.

Benet Román.

1
Es llegeix en minuts
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA

–El seu curtmetratge sobre la dona mexicana es titula Luchadoras

–¿Ah sí? No ho sabia. Això del títol va sortir mentre rodàvem. Quan demanàvem a les entrevistades una paraula que definís la dona mexicana ens deien: «lluitadores».

–Em sembla que aquest adjectiu defineix gairebé totes les dones.

–Els problemes són similars a tot el món, sí, i per això aquest curt forma part d’un projecte per a un llargmetratge documental que inclourà veus de dones des de la Xina fins a Escandinàvia, passant per Espanya. De moment hem rodat al Marroc i a Mèxic, i al març sortim cap a Romania.

–¿Per què va decidir plantejar un film sobre maltractaments i marginació amb estètica de Benetton i ritme de videoclip?

–És que Mèxic em va entrar pels colors i, a més, jo vinc del món del documental musical i de la publicitat, i m’agrada manipular la imatge. Un documental no té perquè ser lleig icutreper ser bo. ¿Per què la desgràcia ha de ser lletja i els que surten als videoclips tan guapos? També volia atraure la gent que a priori no sembla tenir interès per aquest tipus de temes.

–¿Com s’han pres a Mèxic que hi vagi un espanyol a denunciar el masclisme de la seva societat?

–Quan el curtmetratge va sortir nominat, tots els diaris d’allà el van publicar i la governadora de l’estat de Zacatecas, que també surt a la pel·lícula, va insistir a venir als premis. Per solucionar un problema el primer que s’ha de fer és reconeixe’l i Mèxic es troba ara mateix en aquest punt.

–¿Aquest diumenge serà la primera vegada que assistirà a una cerimònia dels Goya?

–No exactament. Em va tocar fer la realització per a Televisió Espanyola l’any que van donar els premis a Barcelona. Jo era dels que deien que calia tallar quan sortien els curtmetratgistes perquè restaven audiència. Mai vaig somiar que seria a l’altre costat.

Notícies relacionades

–¿Aquesta nominació li ha obert les ganes de fer més cine?

–No és el meu objectiu i, si fes una pel·lícula, seria de l’estil deLuchadoras, en què ho faig gairebé tot jo, des de rodar amb una càmera de vídeo digital fins al muntatge. Poc art es pot fer quan treballes amb un equip de 100 persones.