El model educatiu de Vic refuta les crítiques de xenofòbia pel padró

el món educatiu de Vic es mostra d’entrada tan acollidor amb el periodista com una taula de faquir. L’equip directiu de La Sínia es nega en rodó a permetre l’accés a la premiada escola i a comentar el seu projecte pedagògic. Els alumnes han estat perseguits durant la polèmica del padró per fotògrafs i càmeres de televisió i les responsables de l’escola denuncien un episodi de «guetització» del centre. El setge a La Sínia ha estat degut, per descomptat, al fet que la majoria dels estudiants són immigrants o fills d’immigrants, no a la qualitat del seu ensenyament.

A l’Espai de Benvinguda Educativa (EBE) també rebutgen parlar. La direcció encara no havia oblidat la controvèrsia que va generar la seva inauguració el 2008 quan el pla municipal de no empadronarsense papersva tornar a posar de moda l’EBE. Senzillament perquè treballa amb estrangers. I Anna Erra, regidora d’Educació, contesta a les preguntes amb ofesa fredor.

Però més que per les ràtzies dels mitjans de comunicació, Vic en general, i la seva comunitat docent en particular, està molesta per algunes acusacions que s’han vessat sobre la ciutat i per la imatge que se n’ha donat. «Dol horrors que et titllin de xenòfob quan has fet un esforç extraordinari per integrar la immigració», explica Assumpta Fargas, rectora de la Universitat de Vic (UVIC).

REPARTIMENT UNIFORME / Fargas al·ludeix en concret a l’anomenatmodel Vicd’educació. Fa més de 10 anys dues escoles públiques del centre de la ciutat concentraven el gruix dels alumnes immigrants. Es va decidir llavors fusionar-les amb dues escoles més i començar a repartir els estudiants estrangers de manera uniforme entre tots els centres públics i concertats de la capital d’Osona. «És una voluntat impossible de complir perquè no es poden ignorar l’urbanisme i la decisió dels pares, però és bo que de base hi hagi cert equilibri», diu Toni Tort, professor de la facultat d’Educació de la UVIC que fa un seguiment de l’ensenyament vigatà. En una conversa més relaxada que la primera, Erra diu que la distribució equitativa, tasca que recau en la Comissió d’Escolarització, «és una opció de ciutat que està per sobre de les opcions individuals».

En la mateixa idea insisteix Antoni Portell, director del Centre d’Innovació i Formació en Educació de la UVIC i exdirector de l’escola concertada Santa Caterina de Siena. «Va ser un pacte de tota la ciutat. En aquell moment patíem la diversitat. A partir de llavors vam començar a conviure-hi. I ara creixem amb la diversitat», diu. Hamid Gaddoun, membre rellevant del Centre Cultural Islàmic, on hi ha una de les dues mesquites de Vic, explica que ells també es van afegir a l’entesa. «Volíem que els nostres fills es barregessin amb els autòctons», diu.

Al nucli del model s’hi han afegit nombrosos reforços, com un equip de mediació entre l’àmbit educatiu i la família, una xarxa de famílies autòctones que enllacen amb l’escola homòlogues estrangeres, una galàxia de programes de suport educatiu als nens... En paral·lel els serveis educatius i socials han teixit una estreta col·laboració.

IMPERFECCIONS / Per descomptat que la política educativa de Vic té disfuncions i zones d’ombra. No a tots els pares els agrada que els seus fills comparteixin aula sí o sí ambnous vigatansi els progenitors que no aconsegueixen portar els seus nens a l’escola triada poden sentir-se ofesos per la immigració. A més a més, «perduren certes fames» i el sud de Vic, on més estrangers viuen i on hi ha La Sínia, «continua marginat», diu Tort. I afegeix: «El gueto és la mirada de la gent, no pas la concentració d’immigrants. La Sínia és una escola sensacional a la qual els alumnes van a aprendre de veritat i no a passar l’estona».

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

«Tinc la sensació de fer pels escolars immigrants allò que ningú va fer per mi», diu Ouafae Dabbou. Va arribar a Vic als 18 anys per un procés de reagrupació familiar amb el seu marit fa 13 anys. Havia fet el batxillerat i volia cursar estudis universitaris. «Necessitava molta informació i ningú me la donava», explica. Durant cinc anys va intentar obrir-se pas per la jungla burocràtica cap a la universitat. «Si no vaig embogir llavors no embogiré mai». Avui, cicle formatiu de grau superior mitjà, Dabbou és una de les quatre mediadores socioculturals de la regidoria d’Educació.

Acomiada el text el poc autocomplaent Tort: «Sóc contrari a parlar demodel Vicperquè és una marca i els polítics s’apropien les marques, quan ha sigut una cosa que han aconseguit les persones. És un procés obert i dinàmic que no es pot aturar perquè el que valia ahir no val avui».