Jaume Soler Lleonart: «És més fàcil ser infeliç que feliç, perquè la felicitat demana esforç»

Psicòleg, president de la Fundació Àmbit (Institut per al creixement personal) i autor de nombrosos llibres, comEcología emocional. Jaume Soler parla avui deSi no som feliços, no podem ser bons.

–¿Si no som feliços no podem ser bons?

–És una afirmació de l’ecòleg Ra-mon Folch que comparteixo. La persona infeliç i ressentida, que viu en un buit, sense projecte ni sentit, difícilment generarà equilibri, harmonia o bondat.

–¿De quina felicitat parlem?

–La felicitat no és un dret, ni un deure. És la conseqüència d’haver triat el camí de la creativitat, la generositat i el compromís en lloc del de la destructivitat.

–O sigui, la bona gent és feliç.

–¿Què és bona gent? ¿Gent que es limita a sobreviure, tancats en la seva comoditat, passius davant el que passa al món? ¿Gent que es resigna davant les dificultats i calla per evitar conflictes? No és el que jo entenc per felicitat productiva. El nostre món té problemes no només per la maldat d’alguns, sinó pel silenci de moltes bones persones que no actuen ni es comprometen.

–Hi ha gent que pateix misèria i desgràcies i que, tot i això, és bona.

–La pitjor misèria és la que deriva de la pobresa interior. Hi ha persones pobres, persones que han patit successos vitals durs i que són capaços d’apreciar les petites coses que els regala la vida, valorar els petits detalls, un somriure, una abraçada... Aquestes persones cultiven la felicitat.

–¿La mala gent és gent infeliç?

–Crec que sí. No només són infeliços, sinó que han triat la destructivitat com a resposta a la vida. Les persones infelices no generen bondat, ja que en la seva òrbita emocional es mouen emocions com la desil·lusió, la ràbia, la ira, el ressentiment,

l’enveja…

–¿Es pot aprendre la felicitat?

–Sí, però no com a objectiu. La felicitat és una conseqüència, és el viatge, el procés de viure l’aquí i ara amb responsabilitat cap a la persona que som i el nostre món.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–¿Per què generen tant interès els llibres de creixement personal?

–És més fàcil ser infeliç que feliç. La felicitat demana esforç, disciplina i una elecció diària de l’actitud. La vida actual, plena d’espais incerts i ritmes desajustats, no és el millor territori perquè creixi la felicitat. Davant el buit, la falta de sentit, l’ansietat i la dificultat per mantenir l’equilibri, moltes persones busquen resposta.