Tribulacions del bígam Joan Pera

L'actor i Lloll Bertran tornen a triomfar al Condal amb el frenètic vodevil 'La doble vida d'en John'

Lloll Bertran i Joan Pera, en una escena del muntatge ’La doble vida d’en John’.

Lloll Bertran i Joan Pera, en una escena del muntatge ’La doble vida d’en John’.

2
Es llegeix en minuts
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA

Abans que s’alci el teló, la veu en off de Joan Pera ja adverteix que La doble vida d’en John no se sap quant durarà. Depèn de les improvisacions i els afegiments del còmic i de les rialles de la còmplice concurrència. «No facis de Joan Pera», li demana a la mateixa gravació el director del muntatge, Àngel Llàcer. Però per més que aquest s’hagi entestat a cosir-li un nou vestit per al personatge de John Smith, del britànic Ray Cooney, ja no hi ha dissolució possible. I el seu fidel públic l’hi agraeix, com es va constatar en l’estrena oficial, dilluns, al Teatre Condal.

Aquest Nadal havia de ser el del retrobament de La extraña pareja (Joan Pera i Paco Morán), però finalment el que es porta és un trio: un taxista (Pera), casat amb dues dones: la italiana Antonella (Lloll Bertran) i l’espanyola Antonia (Rosa Serra). Amb elles té una filla (Laia Pellejà) i un fill (Pau Ferran), respectivament, que un mal dia, per a desesperació seva, decideixen conèixer-se després d’haver contactat a través d’internet.

EXPERIÈNCIA ESGOTADORA / Joan Pera, home avesat, cal suposar, a les tribulacions familiars (és pare de ¡sis fills!), hi està com peix a l’aigua. Per més que Àngel Llàcer li hagi fet suar la cansalada («ha estat l’experiència més esgotadora de la meva carrera, mai havia corregut tant», ha dit el veterà còmic) perquè funcionés el difícil engranatge d’aquest frenètic vodevil de portes que s’obren i es tanquen.

SENSE RELAXAMENT POSSIBLE / S’imposava un joc escènic fresc i fluid, i el director (que ja va triomfar al mateix teatre amb Ja en tinc 30!) ho aconsegueix amb un muntatge àgil, a vegades exagerat en les interpretacions i en els crits, al qual aporta el seu imaginari cinematogràfic, molt efectista en els gags de disfresses.

Les referències i músiques de La guerra de les galàxies, ET, Gremlins, Memorias de África, Tiburón, La pantera rosa... esquitxen un espectacle sense relaxament possible per al repartiment, que va i ve d’una casa a una altra (totes dues apareixen en l’encertada i colorista escenografia de Pep Duran).

Notícies relacionades

Tots s’hi arremanguen de valent. Des de l’esplèndida Lloll Bertran (que deixa anar obscenitats en italià), fins al divertit i revellit Enric Boixadera, passant pels joves Laia Pellejà i Pau Ferran. Però a qui li cau la més laboriosa papereta és a David Verdaguer. És l’estrany llogater de John i Antonella, i li toca (com li passava a Àngel Llàcer a Boeing Boeing) ajudar l’estressat bígam perquè no es descobreixi l’engany. El jove actor s’ho treballa, a vegades amb unes sortides excessivament apallassades, que fan riure encara més els presents a la sala.

Joan Pera ha tornat a casa per Nadal. I s’hi quedarà, amb els seus gags i les rialles del seu fidel públic, una llarga temporada.