Nou ritme per al tambor

Miguel Sáenz ha publicat una versió d’El tambor de hojalata, novel·la mestra de Günter Grass. El traductor es va ocupar per primera vegada de l’autor de Danzig el 1977, quan es va fer càrrec de El rodaballo, i va seguir endavant mentre traduïa les obres completes de Bernhard i fins i tot tenia temps per fer immenses traduccions de l’anglès, com Llámalo sueño,de Henry Roth.

El primer que un pensa davant els èxits de Sáenz és que comanda un exèrcit de traductors. La idea no és tan esbojarrada, ja que té rang de general jurídic de l’Aire. Poques vegades la disciplina militar ha estat tan fecunda com en el cas d’aquest desxifrador de missatges aliens.

Fa uns quants mesos vaig participar en una trobada a França amb motiu del centenari de Malcolm Lowry. Allà es va presentar la nova traducció de Bajo el volcán. Va ser incòmode sentir crítiques al primer traductor de l’obra. Resulta cruel que per exaltar els mèrits d’una traducció es ridiculitzi l’anterior.

Amb tarannà molt diferent, Sáenz rendeix homenatge al seu precursor. La seva traducció d’El tambor de hojalata desemboca en un epíleg on parla amb admiració de Carlos Gerhard, català exiliat a Mèxic, d’ascendència suïssa i alsaciana, germà del compositor Roberto Gerhard.

Gerhard va col·laborar estretament amb un altre refugiat de la guerra civil, Joaquín Diez Canedo, propietari de l’editorial mexicana Joaquín Mortiz, on El tambor de hojalata es va publicar el 1963, a penes quatre anys després de la seva aparició a Alemanya.

«La luz atrae a todos, aun al más vulgar, en tanto que la semioscuridad sólo hace detenerse a los elegidos», escriu Grass en la versió de Gerhard. Sáenz prefereix «penumbra» a «semioscuridad». El més decisiu és que la frase resumeix l’ofici de traductor: l’elegit que busca la resplendor entre les ombres. La claredat no necessita intèrprets.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Sáenz jutja que la traducció de Gerhard és excel·lent. Més que millorar el seu antecessor, va decidir coexistir amb ell, com un germà d’armes. L’obra capital de Grass mereixia almenys dues versions. El veterà de guerra Miguel Sáenz no podia sostreure’s a aquesta batalla.

Com sempre, el seu combat és la nostra victòria.