Bejun Mehta va confirmar al Liceu la seva gran vàlua com a contratenor

Bejun Mehta va confirmar dijous passat a la nit a l’escenari del Gran Teatre del Liceu, en un recital íntim, amb baixes a la platea però que va conquistar l’exigent Torn B, que és un dels millors contratenors de l’actualitat. A la seva veu de considerable volum, al seu timbre de viril expressivitat i a la seva innata teatralitat, s’hi va unir un generós programa que recorria tots els racons de les seves possibilitats vocals en què es van barrejar interessantíssimes cançons del segle XX amb altres de més pròximes al seu repertori més habitual, i va deixar Händel, el seu vedat favorit, per al final.

D’entrada, un grup de liederi àries de Purcell van posar en valor el seu control de les agilitats, la seva imponent capacitat per dir els textos gràcies a uns impressionants reguladors i el seu fraseig propi de gran intèrpret, que va arribar al punt àlgid en tres peces de Haydn, tan desconegudes com belles. Una sentida versió del cicleAn die ferne Geliebte, de ­Lud­wig van Beethoven, va aco­miadar una primera part amb el públic captivat pels dots del cantant nord-americà.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Tot seguit va interpretar cançons d’autors com Vaughan Williams, Warlock o Gurney, totes amb un halo llunyà d’un Schubert passat per la modernitat. La interpretació, en tot cas, sempre va emocionar pel compromís d’aquest gran comunicador, que va comptar en tot moment amb el suport extraordinari d’un dels mestres del gènereliederístic, Julius Drake, que ha investigat i gravat nombroses obres mestres del gènere.

En l’obligat apartat de propines, Mehta i Drake van oferir la im­mortalMusic for a while, de Purcell, i una ­raresa, una ària d’una desconeguda òpera de Händel,Riccardo primo, re d’Inghilterra, en què van mostrar les seves agilitats amb una precisió extraordinària.