«Per mi el còmic és dibuix i no literatura»

–Ni còmic, ni novel·la gràfica. Del seu Pinocchio

–Fa molts anys que dibuixo sense pensar què diran els altres. Em limito a treballar i, així que acabo la feina, aquella obra deixa de ser meva. Per tant, estic molt tranquil.

–¿Sentia que tenia una cosa gran entre mans?

–Sabia que era una cosa... no excepcional, però sí especial. Vaig interrompre la meva feina en el llibre per codirigir Persépolis amb Marjane Satrapi. Llavors em vaig adonar que Pinocchio era més que un còmic.

–En 190 pàgines conviuen diferents estils de dibuix quasi sense text.

–Jo estimo el còmic i per mi el còmic és dibuix i no literatura. Treballo sobre arquetips com Pinotxo per denunciar l’esclavitud infantil, la guerra i el capitalisme... No hi ha res original, m’interessa com s’explica. Els estils de dibuix serveixen per explicar una història molt complexa.

–Complexa i duríssima. ¿Que potser per vostè la humanitat està tan corrompuda que no té futur?

–Que no hi hagi esperança no vol dir que no hi hagi vida. Sóc un home bàsicament desesperançat, però no em clavaré un tret. Ni sóc ermità. Comunicar en un llibre els temes que veig i em preocupen és un plaer per a mi. No m’agrada dir-li a la gent com s’ha de sentir o què ha de pensar. Que cadascú en tregui conclusions.

–¡Ah! Llavors vostè no està tan desesperançat.

–Potser no del tot. Però la meva obra no dóna la raó als polítics, ni difon missatges. M’importa l’ètica individual no la moral col·lectiva.

–¿Quin és el còmic de referència?

–Tintín. Una de les meves lectures infantils. No m’interessa per revisar-la amb ulls d’adult; em donava una sensació de plaer que encara conservo. I em van marcar els dibuixos animats de Pinotxo. Tenia 5 anys quan els vaig veure i va ser una revelació. Pinocchio és un exemple de la meva feina, on la sensació agradable de la infància s’enfronta a la mirada negra de l’adult. Entre els contemporanis, m’interessen Crumb, Ware...

–El seu Pinotxo és un robot.

–No volia ni un heroi, ni un antiheroi, sinó un no-heroi. És neutre, no té sentiments, ni pensa, fa el que li diuen. Aquesta infelicitat no prové pas d’ell, sinó de la societat.

–I Pep Consciències, la consciència de Pinotxo, és un escarabat rabiós.

–És el meu àlter ego. El d’abans, perquè abans era un penjat, no feia res i només em queixava. És interessant mostrar el caos que precedeix la creativitat i no només el resultat final.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–S’ha unit amb Satrapi, són oposats.

–Ho pensava quan em va trucar per compartir estudi. Vaig pensar que estava boja: ella no para de parlar i jo sóc un gilipolles que no diu res, però vam connectar i vam acabar dirigint Persépolis. Ara adaptem Pollo con ciruelas, un còmics de Marjane, però ara serà un film amb actors.