El Museu Egipci omple les seves sales d'art funerari precolombí

Carmen Tórtola Valencia (Sevilla, 1882 - Barcelona, 1955) va ser tan reconeguda en el seu temps com desconeguda en l’actualitat. A Barcelona, al barri de Sarrià, hi ha una petita plaça que porta el seu nom, però pocs barcelonins saben qui va ser aquesta ballarina de fama i èxit internacionals. Una dona liberal, bella i cultivada que a principis del segle XX va triomfar als escenaris de mig món i a qui intel·lectuals de l’època com Pío Baroja, Ramón del Valle-Inclán i Rubén Darío, entre d’altres, van dedicar apassionats versos.

Fins no fa gaire, el col·leccionista i hoteler Jordi Clos estava entre els que desconeixien l’existència de Tórtola Valencia, però la possibilitat d’adquirir la col·lecció d’art precolombí que l’artista va atresorar al llarg de la seva vida li va despertar la curiositat sobre el personatge. Ara, la ballarina «és el leitmotiv –explica Clos– d’Art funerari precolombí. La passió de Tórtola Valencia, una exposició que lliga un personatge peculiar de Barcelona i la cultura del col·leccionisme».

CONJUNT COMPLET / La mostra, fins al 30 de maig al Museu Egipci, exhibeix per primera vegada tant les peces reunides per Tórtola Valencia com les recopilades per Jordi Clos. Les obres col·leccionades per la ballarina, unes 50, són de format petit i d’ús quotidià, com joguines i pesos per a telers. Les peces atresorades per l’empresari tenen més envergadura i el seu destí era acompanyar els difunts en el més enllà. En total, 200 peces que en l’actualitat formen part del fons de la Fundació Clos i que constitueixen «un conjunt complet en el qual estan representades les principals cultures precolombines», afirma Victòria Solanilla, la comissària de la mostra.

Hi ha figures antropomorfes, màscares, jous per jugar a pilota, recipients, urnes funeràries i espàtules vomitives, entre altres peces, realitzades amb ceràmica o pedra. Es tracta d’objectes poc harmònics però molt expressius que, segons Solanilla, «no es poden veure amb els ulls dels europeus del segle XXI acostumats a l’estilització i proporció de la Grècia i la Roma clàssiques». S’ha de fer un esforç i s’ha de situar en el context precolombí on l’«art representa idees i conceptes», apunta Solanilla.

La comissària també explica la importància dels artistes que van realitzar les peces: «Sabem que existien, que estaven considerats i que tenien els seus tallers, com Fídies a Grècia, però no sabem els seus noms perquè no firmaven les obres».

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Si Tórtola Valencia va començar la seva col·lecció a partir de l’amistat que mantenia amb William Niven –un arqueòleg autodidacte que va estar excavant durant molt temps a Mèxic–. Jordi Clos es va interessar per l’art precolombí seguint el rastre de l’art egipci, que és la seva verdadera passió. «Les subhastes novaiorqueses dels dos períodes coincideixen i això va fer que el meu interès per aquesta cultura augmentés», explica el col·leccionista.

Sobre el futur de la col·lecció una vegada s’acabi al mostra, Clos afirma que té la intenció d’exposar-la algun dia de forma permanent, possiblement en algun dels seus hotels, com ha fet amb les col·leccions d’art africà, d’art hindú i de l’Antic Egipte i els dibuixos d’Opisso que en l’actualitat es poden veure de froma gratuïta als hotels de Barcelona del grup Derby.