Nens en bici per la zona de jocs de la Sagrera

La setmana passada li vam proposar una passejada, un recorregut per sentir el cos i després poder presumir d’esportista. Aquesta vegada tornem a la idea que porti a passejar els nens, cadascun amb la seva bici i el seu casc. El circuit no és llarg, però sí divertit. Comença a Garcilaso amb la Sagrera, al barri de la Sagrera, que està de festa major.

Justament per aquesta raó, als primers cent metres de Garcilaso hi ha un miniparc d’atraccions, on els ciclistes poden divertir-se una estona, abans de prendre Garcilaso cap amunt, fins als jardins d’Elx.

El viatge de proves, perquè aquestes passejades sempre es porten a terme abans de recomanar-les, es va fer en dissabte, un bon dia. Els dissabtes els jardins d’Elx mostren moltes taules amb col·leccionistes de xapes d’ampolla de cava. Ja ho sap, aquells cerclets que a molts els tornen bojos i a d’altres els deixen indiferents.

També té un espai de jocs, la tómbola de la parròquia i un lloc perquè hi mengin els passavolants. Tot com en una plaça de poble, però està a Sant Andreu.

Bé, retrocedeixi cent metres per Garcilaso i entri a Vallès i Ribot, per continuar quan es transforma en Antonio Ricardos. Al final hi ha el parc de la Pegaso. Pugi la rampa i comenci a circumval·lar el parc de l’antiga fàbrica en sentit contrari a les agulles del rellotge. Al mig del parc hi ha un llac amb una illa alta. L’illa hi és –al llac l’hi devem–, perquè vés a saber on es van endur l’aigua.

Gairebé al fer la volta completa, un pont incita a tot el batalló de bicis a travessar-lo, per iniciar una espiral ascendent, sempre contra el rellotge, sempre cap amunt.

Ha arribat al mirador. Un reduït espai tancat amb bancs, des d’on podrà veure les tres torres de la tèrmica del Besòs, per exemple, i sentirà les protestes de les cotorres de Buenos Aires.

El mirador és molt tranquil i hauria d’aprofitar per explicar als nens algun conte, perquè deixin de preguntar què estan mirant si només hi ha arbres i no gronxadors.

Oci i lectura

Per exemple, el de Caputxeta vermella en la versió original de Perrault, que acaba quan se la menja el llop i no arriba ningú per salvar-la ni treure-l’hi de la panxa, per no ser obedient amb la seva mare. Molt educatiu, però afluixi i reprenguin el camí pel qual han arribat, tot espiral avall, fins a travessar una altra vegada el pont. A la dreta hi ha situada la zona de jocs. Deixi’ls divertir-se una estona mentre llegeix el diari o aquell llibre que arrossega des de les vacances d’estiu.

Si protesten, perquè sempre protesten, posi en marxa la caravana prometent un parc per a ells sols. Surti a Rovira i Virgili i tiri cap a avall. Es converteix en Pare Manyanet i vostès segueixen tirant, que, de fet, van carrer avall i no necessiten pedalejar.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Arriben al final de Manyanet i tot el timó a l’esquerra. ¿Veu la xemeneia, trista i sola? Allà, tot a l’esquerra... i la plaça de Can Portabella, que per alguna raó no és als mapes.

Quan s’atipin de jugar, els fa enfilar per l’antic carrer de llambordes de pedra que porta fins a Virgili, a l’extrem oposat de la xemeneia, i allà timó a la dreta fins a Onze de Setembre. Aquesta rambla continua com a rambla Fabra i Puig, i al llarg de totes dues hi ha un bon nombre de temptadores terrasses. Coroni la passejada amb un bon aperitiu al sol. Una canya, patates braves o fregides, uns calamarsets a la romana, olives i el que vingui de gust, mentre es posen d’acord sobre si tornen al parc d’atraccions, al Pegaso o al de la xemeneia.