Emily Deschanel, la forense de 'Bones', anteposa la feina a la seva vida personal

Porta el cine a les venes: el seu pare, Caleb Deschanel, és un cèlebre director de fotografia; la seva mare, Mary Joe, i la seva germana petita, Zooey, són actrius. Emily va debutar en el cine fa 15 anys i des d’aleshores ha mantingut una carrera estable. Però ha estat el seu personatge d’antropòloga forense Temperance Brennan a la sèrie Bones, que a Espanya emet La Sexta, la que l’ha fet famosa. La doctora Brennan i el seu equip d’experts científics treballen amb l’agent de l’FBI Seeley Booth (paper que interpreta David Boreanaz) en la identificació de cadàvers i en la recerca de les causes de la mort. Brennan és atea i molt crítica amb les religions, i creu en la pena de mort, cosa que l’ha portat a més d’un enfrontament amb l’agent Booth, que és un devot catòlic i defensor de la seva fe. «Brennan és una dona racional, una científica capaç de relacionar qualsevol situació amb les raons antropològiques que dirigeixen el comportament humà», comenta l’actriu en la nostra trobada a Los Angeles, poc abans de començar el rodatge de la cinquena temporada de la sèrie, que promet arribar carregada de sorpreses. Al llarg d’aquestes primeres temporades –La Sexta i Fox emeten la quarta, i Fox estrenarà la cinquena el 4 de desembre, a les 22.20 hores– l’hem vist resoldre casos amb sorprenent precisió però també no saber què fer amb la seva vida privada en les seves estones lliures, excepte dedicar-se a escriure una novel·la sobre una antropòloga anomenada Kathy Reich (clara referència a l’autora de l’obra en què està basada la sèrie), caçar i practicar arts marcials.

–¿Què té d’especial aquesta sèrie per què faci cinc anys que hi treballa?

–Penso que és una sèrie molt intel·ligent. Personalment, m’interessen els personatges femenins forts i intel·ligents, dones que són excel·lents en la seva feina, però que no saben què fer amb la seva vida, no saben com relacionar-se amb gent de fora de la seva professió. Crec que els diàlegs són extraordinaris. Em fascina també veure com Hart Hanson, el creador de la sèrie, barreja els gèneres: és molt diferent d’altres coses que s’han fet per a televisió. Aquí no es tracta solament de resoldre els casos i conèixer la tècnica que es fa servir per fer-ho, sinó de conèixer molt de prop els protagonistes, conèixer com es relacionen amb els altres i els obstacles que han de vèncer, com connecten les víctimes amb els assassins. És fascinant.

–¿I vostè? ¿Creu que s’assembla en alguna cosa al seu personatge?

–M’hi assemblo sobretot perquè em puc submergir en la feina completament, fins al punt d’oblidar-me de la meva vida personal. Però penso que Brennan és molt més extremista que jo en tot, i jo no em considero tan antisocial com ella.

–¿Quin ha estat el cas més interessant d’investigar i d’interpretar?

–De vegades el que més agrada interpretar no és el millor episodi (riu). Suposo que és perquè esperem que surti tot perfecte. Per exemple, aquesta temporada tenim un episodi en el qual vam anar a estudiar un cas en un circ. El meu personatge ja sap que és molt racional i no es deixa portar per les circumstàncies, però aquesta és la primera vegada que ho fa. No veia l’hora d’interpretar-lo, fins i tot vaig arribar a fer el número del llançament de ganivets. L’episodi final d’aquesta temporada em va encantar, perquè va ser molt polèmic i hi va haver tota mena d’opinions. No era la típica situació en què ens trobem a la majoria d’episodis. Suposo que els que més m’agraden són aquells en què em puc excedir una mica i canviar de registre.

–¿Per què hi va haver polèmica en l’últim episodi de la quarta temporada?

–No llegeixo els blocs. Però Hart Hanson m’ha dit que els fans s’estan barallant entre ells, perquè uns diuen que va ser molt bo i altres pensen tot al contrari (rius). Dins l’episodi es mostra una realitat alternativa en què Booth i Brennan són parella i una part del públic es va sentir defraudat, perquè esperaven que aquella escena es produís en la realitat i no en un món alternatiu, mentre que a altres els va encantar la idea de veure’ls junts. Crec que va ser molt intel·ligent per part de Hanson crear-lo així. És gairebé com un film noir. Lògicament el que passa en aquest episodi [que La Sexta emetrà d’aquí un mes, aproximadament] afectarà molt els nostres personatges la temporada que ve.

–¿Què faran per mantenir l’interès de l’audiència?

–Tots els que treballem a la sèrie estem d’acord que hem de ser molt creatius amb els mètodes i la manera de trobar els cadàvers, i també ser originals en el to de la història. Tindrem episodis que seran una farsa, a l’estil Molière; un altre pot ser més sentimental i un altre, més còmic. Tindrem fins i tot un personatge animat, de la sèrie Padre de familia, que apareixerà en el penúltim episodi. Sembla una bogeria, però sempre estarà basat en la realitat. Recordem que Booth té un tumor cerebral i hi haurà vegades que veurà coses una mica estranyes. L’important és tenir un bon guió, que tingui moltes sorpreses per mantenir l’audiència enganxada al televisor.

–Una altra cosa que la manté ben atenta és la gran química que hi ha entre Booth i Brennan. No obstant, no poden ser més diferents. ¿Creu en la teoria que els pols oposats s’atrauen o que els que tenen alguna cosa en comú tenen més possibilitats d’avenir-se?

–Per mi, els que són extremadament oposats han de trobar un equilibri entre ells. Els meus avis en són un bon exemple: són nonagenaris, fa 68 anys que estan casats i són completament diferents. La meva àvia és molt forta i racional, és llicenciada en matemàtiques, té una ment ordenada, però la casa és un caos. El meu avi és tot al contrari, i no obstant han trobat la manera de portar-se bé.

–¿Com evolucionarà el seu personatge, sobretot ara que ha après a obrir el seu cor i a deixar-se portar pels seus sentiments?

–Jo crec que el fet que hagi decidit tenir un fill a través d’un donant d’esperma diu molt d’ella. Una dona que fins ara estava casada amb la feina i s’havia negat la possibilitat de tenir fills, entre altres coses, com a reacció a aquesta gairebé imposició de la societat que les dones s’hagin de casar i tenir fills. Però després de conèixer Booth i de treballar amb ell, ha après a ser més sociable, a relaxar-se, a divertir-se una mica i a obrir-se emocionalment. Tot això l’ha portat a voler tenir fills.

–¿La veurem de mare en aquesta cinquena temporada?

–No sé si en aquesta o la següent. Primer s’ha de resoldre el problema del tumor cerebral de Booth, que ha perdut la memòria..., almenys la seva memòria de Brennan. També pot ser que Booth no pugui ser el donant i ella decideixi no tenir fills...

–¿No la veu preparada encara per ser mare?

–No. Crec que encara no ha entès la importància de tenir fills i com li canviarà la vida. Però seria interessant veure-la amb un fill als braços.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–Vostè tampoc té fills. ¿S’ha sentit alguna vegada pressionada per casar-se i formar una família?

–No. Mai he somiat fer-ho. M’agradaria tenir-los en algun moment. M’encanten els nens i he fet de mainadera moltes vegades, però si no passa, no em sentiré frustrada per això. Crec que és important per a les noies joves veure que hi ha dones que decideixen que la maternitat no és el seu objectiu principal en la vida. Casar-se o tenir fills ha de ser una decisió personal. El matrimoni i la maternitat no són per a tothom.