Cassandra Wilson busca noves formes per a velles cançons

Li han donat un Grammy, el segon de la seva carrera, perLoverly, un àlbum de velles cançons agafades d’aquí i d’allà. Conté un blues tan vell que no se sap de qui és,Caravande Duke Ellington, la peça principal de la pel·lícula Orfeu negre, una altra inspirada en els ioruba africans i una col·lecció de cançons de Broadway. Estranyament,Loverlyes va anunciar com el seu segon disc d’estàndards en 20 anys. ¿Estàndards? Però el màrqueting va funcionar.

Cassandra Wilson afirma que tant li fa com el venguin. És el mateix que diuen la majoria d’artistes. Però la cantant de Mississipí sembla que ho digui de veritat. Si hi ha una estrella del jazz en actiu que ha anat a la seva, és Cassandra Wilson. Fa 18 anys, el segell Blue Note la va treure d’un dels col·lectius més audaços del jazz dels anys 80, l’M-Base liderat pel saxofonista Steve Coleman, on es feien autèntics experiments. Des d’aleshores s’ha consolidat com una de les veus de referència en el jazz, una cantant que ven i omple auditoris però al mateix temps arrisca i, a vegades, fins i tot sorprèn. Perquè la seva carrera ha estat de tot menys canònica. ¿Erràtica o estimulant? Segons es vulgui veure, però a Blue Note la consideren un dels seus millors actius.

AL COR DE LA MÀQUINA / Wilson ha fet discos al voltant del blues primitiu, ha buscat el fantasma de Robert Johnson, i ha gravat un dels homenatges a Miles Davis més personals dels que es coneixen. Es va voler acostar al pop i va cantar Van Morrison i Jakob Dylan –el fill del mite–,

i també s’ha atrevit a entrar fins al cor de la màquina, on hi ha loops, instruments electrònics i queden a la vista de tothom els cables de l’estudi de gravació, anatema en el gremi del jazz.

«Quan gravo sé que estic molt a prop del que vull, però no ho aconsegueixo mai del tot». Encara ha d’arribar el seu disc perfecte i ho sap. Aquest buscar sense parar, a més d’una veu fumada i capaç de gairebé tot, són les constants en la trajectòria d’una cantant d’èxit que ha aconseguit fer les coses a la seva manera, fins i tot al preu d’equivocar-se. «En aquesta música, especialment en directe, pot passar qualsevol cosa. I passen coses incorrectes, perquè no som perfectes i la feina dels que fem jazz és reflectir les nostres experiències quan toquem. Aquesta és la bellesa de la nostra música».

Loverlyes va gravar com s’han gravat molts clàssics del rock i molt pocs discos de jazz. «Ens vam tancar tots junts en una casa a Jackson, Mississipí. Crec que la camaraderia entre vells amics, la felicitat d’estar junts, la calidesa, és el que impregna el disc». A mitja cançó, en un mà a mà amb el contrabaix, es pot sentir perfectament com Cassandra Wilson s’allunya del micro i travessa l’habitació. Després torna i segueix cantant. Són aquestes les imperfeccions que la distingeixen. Les estelles que fan que Cassandra Wilson esgarrapi i no només acariciï.

AUDAÇ COM BJÓRK / El seu timbre l’emparenta amb les llegendàries Betty Carter i Nina Simone. La seva audàcia, amb vocalistes com Björk, encara que, afirma, a penes la coneix. Els «vells amics» del disc, rebut com un dels seus treballs més aconseguits dels últims temps, són el gruix de la banda d’aquesta gira. Al Palau de la Música, l’acompanyaran un bateria amb un swing com el d’abans, un percussionista nigerià, el seu guitarrista de sempre, un contrabaix amb solera i Jonathan Batiste, un jove pianista que té la benedicció de Wynton Marsalis.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

I si en els seus millors discos inquieta, en directe pot ser del tot captivadora. Altres vocalistes somriuen i mantenen el públic sempre entretingut, però quan es posa a cantar, Cassandra Wilson sembla que s’enlairi de l’escenari i se’n vagi a un altre món, un món que és només seu. «No és que em vulgui allunyar del públic, sinó que deixo que les coses flueixin», es defensa. «Crec que els concerts són una forma de ritual. Tenen alguna cosa de trànsit i quan canto, no sempre sóc conscient del que està passant».

Cassandra WilsonPalau • Dv. 13 • 21.00 hores • De 22 a 48 €