Una insòlita foto de la Monyos és una de les joies de la col·lecció

rossend Torras, igual que Agustí Centelles, va fer els seus primers passos a l’escola paisatgista de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, dominada pel pictorialisme de Joaquim Pla Janini. Uns, com Centelles, amb menys recursos econòmics, van trencar aviat amb aquesta tradició i es van professionalitzar com a fotoperiodistes. Torras, que es guanyava bé la vida amb les seves activitats empresarials, va fer el viatge cap a la fotografia documental en la intimitat. Des de les postes de sol de Tossa fins a la foto de la Monyos o d’una gitana hongaresa passa una dècada d’evolució.

A més de la pulsió de reporter que el va portar al carrer en moments històrics, i dels centenars de fotografies de l’Exposició del 1929 amb què va depurar la seva tècnica, al llarg dels anys 30 en els treballs de Torras abunden temes com l’esport (el motor, l’excursionisme, la gimnàstica), l’estiueig de les famílies acabalades a Camprodon o la Costa Brava i, al mateix temps, la cara bruta de Barcelona.

BARRAQUES / A l’arxiu de Torras es poden trobar imatges de les barraques dels barris de Somorrostro i Pequín, vistes d’atapeïts carrers del Raval, precàries parades de venedors ambulants, violinistes de carrer a qui només escolten un grup de nens o una gitana hongaresa que omple una galleda d’aigua en una font pública. A l’arribar a la postguerra, aquest aire ombrívol es trasllada a moltes de les seves imatges de cabaret, teatre o retrats d’actrius de segona fila en locals nocturns.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

En aquesta línia, una de les fotografies destacades de la col·lecció és un insòlit retrat de la Monyos: una dona trastornada per un drama personal que va ser omnipresent a la Rambla de Barcelona durant el primer terç del segle passat i que va donar origen a l’expressió ser més famosa que la Monyos. Malgrat la seva popularitat, les fotografies conegudes d’aquest personatge són escassíssimes: tres imatges reproduïdes en molt mala qualitat en revistes de l’època, dues fotografies inèdites i tremendament expressives localitzades recentment a l’arxiu d’Agustí Centelles (una de les quals es va poder veure a l’exposició amb què el va homenatjar EL PERIÓDICO) i ara l’apareguda a l’arxiu de Torras, que sembla haver estat feta pocs anys abans que ella morís, el 1940.

Aquesta atribució, però, és provisional: tot i que hi ha una nota autògrafa al revers, la família encara no n’ha localitzat el negatiu.