exposició

La revolució espacial de Frank Lloyd Wright s'instal·la a Bilbao

El Guggenheim acull una exhaustiva mostra sobre el visionari arquitecte

Maqueta del Club Esportiu Huntington, un projecte que no es va arribar a fer.

Maqueta del Club Esportiu Huntington, un projecte que no es va arribar a fer. /

2
Es llegeix en minuts

Frank Lloyd Wright (1867-1959) no va ser un personatge corrent ni en la seva vida personal ni en la seva trajectòria professional. La seva vida donaria per a més d’una novel·la i el seu talent com a arquitecte va donar per construir i omplir museus. Dimecres es van complir 50 anys de l’obertura del Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York –una de les seves obres més celebrades– i ahir el seu homònim de Bilbao va inaugurar Frank Lloyd Wright (fins al 14 de febrer). Es tracta de la mostra més àmplia que se li ha dedicat a Europa a qui va ser un dels arquitectes més influents del segle XX.

«No és una retrospectiva –puntualitza María Nicanor, adjunta de l’ampli equip de comissaris que han dirigit l’exposició–, sinó una selecció d’obres que pretén transmetre les seves idees més innovadores». Entre aquestes idees destaca la seva redefinició de l’espai arquitectònic: Wright va encunyar el concepte «de dins a fora». Per ell, a diferència dels seus coetanis, l’estructura exterior de l’edifici quedava supeditada a la funció per a la qual era concebut. I la seva inquietud per integrar arquitectura i entorn, un dels seus axiomes, era la recerca de l’harmonia entre persones, edificis i natura. Ho va anomenar «arquitectura orgànica».

El repàs als 72 anys de trajectòria del geni nord-americà es fa a partir de dibuixos, maquetes, fotografies i animacions en 3D de 63 projectes –alguns construïts i altres no– dels 1.500 que va fer. El material ve de la Fundació Frank Lloyd Wright i és el mateix que es va exhibir fa un any al museu de Nova York i que va batre rècords de visites. «Això demostra que, ben fetes, les exposicions d’arquitectura no són avorrides», apunta Nicanor.

DE WISCONSIN A BAGDAD / Ajuda a fer la visita amena la factura dels dibuixos exposats, més de 200 originals minuciosament pintats d’una gran qualitat artística. Wright

considerava que els seus dibuixos eren obres d’art i com a tals els guardava. En tota la mostra només hi ha un esbós, ja que l’arquitecte presumia de tenir-ho tot al cap i de fer directament la perspectiva.

Notícies relacionades

Obren la mostra les dues vivendes de Wright: Taliesin Oest (Arizona) i Taliesin (Wisconsin). Aquesta la va construir tres vegades. La primera el 1911 per viure amb la seva amant, amb qui s’havia fugat l’any anterior; el 1914, en unes circumstàncies poc clares, un criat va calar foc a la casa i la seva amant i sis persones més van morir. La va reconstruir i el 1925 es va tornar a cremar. La va tornar a aixecar i actualment és seu de l’escola d’arquitectura que porta el nom de Wright.

La resta de l’exposició s’organitza al voltant dels seus edificis més coneguts. Així, els seus primers treballs construïts, com l’innovador edifici Larkin –tota una referència en l’arquitectura de centres de treball–, conviuen amb ambiciosos projectes que no van arribar a realitzar-se, com els futuristes Club Esportiu Huntington i Mile High, amb una altura prevista de dues milles. També hi ha espai per a les cases particulars, amb la seva famosa Casa de la Cascada, i per a la seva concepció de l’espai urbà, on destaca el disseny que va plantejar per a Bagdad durant el regnat de Feissal II. Un dels seus últims i més desconeguts treballs.