Natalia Jiménez va enlluernar l'Auditori al capdavant de La Quinta Estación

Ara que les revistes de tendències i especialitzades ja estan començant a pensar en qui poblarà les seves habituals llistes amb el millor de l’any, no haurien de passar per alt la que ha estat una de les cançons pop més resplendents d’aquest 2009:Que te quería. Amb ella va començar La Quinta Estación el seu concert a Barcelona. Malgrat que era dimarts després de pont (¡i 13!), la sala gran de l’Auditori estava plena de gom a gom, i amb una arrencada així més aviat semblava un clamorós bis.

El videoclip deQue te queríaestà a l’altura de la seva vàlua musical sense necessitat gairebé de guió: únicament es veu el grup tocant entre fogueres, cortines de flames i explosions de foc real. No els va fer falta projectar-lo per aconseguir un efecte semblant. Amb el grup ja en escena, Natalia Jiménez va irrompre aixecant incendis al seu pas, com una ardent alenada. Amb uns talons d’agulla vertiginosos, mitges de corista i una desimboltura amb què va monopolitzar l’atenció del públic durant tot el concert (excepte, és clar, en els canvis de vestuari). Un públic sobretot femení, perquè si per alguna cosa s’ha fet popular la cantant de La Quinta Estación és, abans que res, per la seva veu. Una veu amb cos, molt de cos. Gola profunda d’aguts afilats i greus poderosos que exhibeix sense mesura.

Però convé no oblidar que La Quinta Estación és un grup. O ho va ser, ja que ha anat minvant i avui a més de Natalia ja només hi queda el guitarrista (i autor també de molts temes) Ángel Reyero. A l’ombra, com un component més, hi ha també el mexicà Armando Ávila (un productor sol·licitat fins i tot per David Bisbal en el seu nou disc), i en directe es fan acompanyar per quatre músics més que van tenir les seves estonetes de glòria mentre ella es canviava. I com que érem a l’Auditori fins i tot van demostrar la seva perícia instrumental executant fragments d’obres de Bach i Brahms.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

MOLTES FLORS DE LLOGUER / Sorprenentment, dels quatre discos publicats per aquests madrilenys establerts a Mèxic (on van ser estrelles abans que aquí), del que més peces van tocar no va ser de l’últim (Sin frenos) sinó de l’antepenúltim (Flores de alquiler), gairebé desconegut per aquí. I del que els va llançar a Espanya (El mundo se equivoca) només van rescatar quatre cançons, entre elles la premonitòriaCosa de dos.

I el que va començar com un bis va mantenir el clímax durant una hora i mitja. Pop-rock melòdic i impetuós, amb una mica de blues, molta ranxera i una Nataliasense frensque no es tallava a l’hora de dir rient: «Jo em trec les pestanyes, em trec el maquillatge i la roba i quedo feta un nyap. Ho dic a tots els concerts, encara que canviaré de tema perquè al final sempre em demanen que em tregui alguna cosa». I com a apoteòsic final tres cançons com tres sols:El sol no regresa,Me mueroi, novament,Que te quería. Tres raons, no ho dubtin, per prendre’s La Quinta Estación molt i molt seriosament.